Al marge del camí

Des dels temps del vinil, un bon disc ha de tenir una bona portada. Dins la mateixa lògica que havia pregonat Wagner amb l’art total, la música imanta la resta de les arts al seu entorn i es torna àudio-visual. Així, Andy Warhol va fer un llengot als Stones, Joan Miró una barca per a la Maria del Mar Bonet i Lluís Güell un ou ferrat esclatant per als Kitsch. Doncs un pas més: per què no estendre aquesta creativitat a d’altres àmbits, més enllà de les noves fronteres? Ara que el repte és més ètic que estètic, la imaginació ha de furgar encara en la música i en la seva dimensió plàstica, però també hauria d’endinsar-se en l’economia. Si propi de l’art és qüestionar-se les regles heretades, bé pot aplicar-s’ho també en el territori del mercat. Un altre món, un altre art, i també un altre preu i uns altres valors són possibles. Així ho han entès els músics que enregistren el seu disc per subscripció popular, els que s’autoprodueixen mitjançant l’Itunes, els que alliberen de drets alguna peça o els que, com Sanjosex en el seu darrer concert a L’Auditori de Girona
presentant el seu nou disc Al marge d’un camí, deixen que el públic fixi el preu just de l’espectacle a la sortida. No és almoina ni tampoc anticapitalisme, però sí antisistema. Aquestes microrevolucions trastornen l’antic sistema de drets d’autor, fent palès que al món no només es divideix entre els pirates o l’Sgae. Són  altres formes de comerç just, que acaben beneficiant les músiques de proximitat, el directe i la diversitat, bo i eliminant intermediaris i determinats interessos multinacionals. I si l’única reacció oficial és reaccionar violentament com un malandrí d’opereta, maltractant avis i perruqueres, només cal recordar des d’aquí que La marsellesa està lliure de drets d’autor (i què, si no ho estigués?). Som-hi, infants de la pàtria digital.

Tweet