Arxiu de la categoria: Música

Articles sobre música, bàsicament de les comarques gironines

Fornada de pianistes gironins

Il·lús de mi, un dia vaig voler ser pianista. Com que de seguida pots fer-lo sonar de manera passable, el piano té entrada fàcil, popular i perillosa. Però la lluita contra la balena negra acaba cruspint-se inconscients, mediocres i intrèpids, … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Fornada de pianistes gironins

Més Garreta!

Les anècdotes conegudes deixen de ser-ho si no es continuen explicant. Per tant, som-hi: en el seu viatge a Catalunya el 1924, a Stravinski se li va oferir un concert de sardanes a càrrec de la Cobla de Barcelona. Es … Continua llegint

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Més Garreta!

Llengües bífides i actives

Els compositors no només s’expressen amb la seva música. L’humaníssim art de criticar també ens defineix, de manera que Beethoven no només es retrata mitjançant la Pastoral o la novena, sinó també quan malparla de Rossini: “Hauria estat un gran … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Llengües bífides i actives

Les resurreccions de Puntí

A cada generació de la música en català hi ha una mica d’espai –no gaire– per a un heterodox, un maleït, un estrany. A la meva li ha tocat l’Adrià Puntí, i personalment estic content amb la rifa. Ara no … Continua llegint

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Les resurreccions de Puntí

Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

El Museu de la Música de Barcelona, en el marc de la commemoració del Tricentenari, presentarà aviat l’exposició “Les músiques dels 1714s“,  que mostrarà tant l’entorn i transformacions musicals d’aquells anys com el ressons musicals posteriors dels fets i el … Continua llegint

Publicat dins de Història, Música | Comentaris tancats a Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

Aquí s’assassinà Tannhäuser

Les celebracions pel bicentenari Wagner (1813-1883) estan generant devoció i indiferència a parts desiguals. Si a Barcelona la tradició wagneriana encara pesa i el Liceu se n’ha fet prou ressò, a les comarques gironines és més testimonial, especialment destacada al … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Aquí s’assassinà Tannhäuser

Filosofia musical piulable

Com si s’avancessin al seu temps endevinant el Twitter, Friedrich Nietzsche i Emile Cioran van esmicolar –o potser millor condensar– la seva filosofia en píndoles, dins la qual la música ocupa un lloc preponderant. Molta de la seva literatura musical … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Música | Comentaris tancats a Filosofia musical piulable

Quan la música ens corprèn com una mar

   Al meu entendre, no són pas els músics els qui han parlat millor de música, i quan dic millor vull dir amb més enginy, claredat expressiva i creativitat literària. Parlar de música és enormement complicat sobretot per dues raons: … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Música | 3s comentaris

Els sons d’una flauta japonesa, o per què escriure “shakuhachi”

Les incoherències lingüístiques, com a mínim, m’intriguen. Vet aquí un exemple: si ‘Xostakóvitx’, per què ‘shakuhatchi’? És a dir, per què no ‘xakuhatxi’? No, no és que tingui massa temps lliure, és que vaig tardar a entendre els criteris de … Continua llegint

Publicat dins de Llengua, Música | Comentaris tancats a Els sons d’una flauta japonesa, o per què escriure “shakuhachi”

Canviar, aprendre, desprendre’s

Si fos veritat que la insatisfacció incita més a la creativitat que no pas la felicitat estàtica, per a l’art aquesta hauria de ser una època excel·lent, plena de revulsius socials i personals. Malgrat que no tothom pensa que per … Continua llegint

Publicat dins de Art, Música | Comentaris tancats a Canviar, aprendre, desprendre’s