Més Garreta!

Les anècdotes conegudes deixen de ser-ho si no es continuen explicant. Per tant, som-hi: en el seu viatge a Catalunya el 1924, a Stravinski se li va oferir un concert de sardanes a càrrec de la Cobla de Barcelona. Es va interessar molt per la cobla, la tenora i la sardana, sobretot per les que componia Juli Garreta. Uns dies més tard, va demanar de nou d’escoltar més música de cobla a l’Ateneu Barcelonès i, després de sentir Juny, va exclamar la frase: “Més Garreta, si us plau, més Garreta!”

Juli Garreta

Encara avui, m’explica un ganxó que cada migdia sona per tot Sant Feliu de Guíxols els primers compassos de Juny, esdevingut himne oficial de la vila. Personalment, trobo que això del “més Garreta” s’ho han pres massa a pit, però el meu amic ganxó em diu que s’ha de ser empordanès per comprendre-ho. Sí que entenc, en canvi, les estratègies de divulgació del músic que des de fa anys tenen l’epicentre a Sant Feliu mateix. A més de programar periòdicament les seves obres, l’Ajuntament va anar col·laborant en l’edició de la seva obra completa dins la col·lecció “Mestres gironins”, ara per ara malauradament interrompuda. Fa poc, però, han culminat una iniciativa important: penjar a la xarxa tot el catàleg raonat de la seva obra, incloent-hi els diversos manuscrits de diversos arxius –que es poden descarregar–, les referències a enregistraments i edicions, la biografia del compositor, la datació de les obres, i tot un seguit de dades que d’ara endavant converteixen el web en una font de referència bàsica de Garreta. El treball ha estat fruit d’una labor pacient de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu i dels musicòlegs Joaquim Rabaseda, Joan Gay i Marisa Ruiz, iniciat el 2002.

En la recerca, s’ha pogut desmuntar el mite del rellotger indocumentat, de l’artista espontani, de l’indígena de geni, i ha sortit un Garreta modern, espavilat i professional. Durant la catalogació de l’obra hi han hagut també algunes sorpreses, una de les quals ha estat l’atribució de sis sardanes, fins ara desconegudes, així com dues sarsueles, alguna obra simfònica i un grapat de cançons de les quals es tenien notícies escadusseres. O sigui que, literalment, d’ara endavant tindrem, sí, més Garreta.

Les sis sardanes recuperades

El 1906, la casa de música Sobrequés i Reig de Girona va convocar un concurs de sardanes. Sis de les sardanes no premiades, anònimes, varen anar al fons del música Josep Baró i Güell, i una recerca gairebé detectivesca ha permès atribuir-les a Juli Garreta. Per això, i en ocasió de presentar el catàleg digital, la cobla Ciutat de Barcelona va poder (re)estrenar Visió, Flor de Ginesta, Oratges d’Estiu, Viola, La pubilla del mas grant i Anyorançe. Són les noves velles sardanes de Garreta, que ja figuren amb tots els honors al seu flamant catàleg.

(Publicat a la Revista de Girona, núm. 291)



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Música, Revista de Girona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.