Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Fornada de pianistes gironins

Il·lús de mi, un dia vaig voler ser pianista. Com que de seguida pots fer-lo sonar de manera passable, el piano té entrada fàcil, popular i perillosa. Però la lluita contra la balena negra acaba cruspint-se inconscients, mediocres i intrèpids, … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Fornada de pianistes gironins

Salvador Espriu vs. T. S. Eliot

Quan un estudiós va demostrar que el motor de La terra eixorca (The Waste Land) havia estat una elegia per un jove mort a la Primera Guerra Mundial, el poeta T.S. Eliot va exigir que aquell assaig fos destruït, sota … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a Salvador Espriu vs. T. S. Eliot

Quan Bertrana era l’hereu de Ca n’Aspriu

Cent any després, i preveient que estaria tot força trinxat, em vaig posar un abric d’estoïcisme quan ens disposàvem a retrobar els paisatges de les Proses bàrbares escrites per Prudenci Bertrana. Han passat més de cent anys i els indrets … Continua llegint

Publicat dins de La Selva, Literatura, Revista de Girona | Comentaris tancats a Quan Bertrana era l’hereu de Ca n’Aspriu

Més Garreta!

Les anècdotes conegudes deixen de ser-ho si no es continuen explicant. Per tant, som-hi: en el seu viatge a Catalunya el 1924, a Stravinski se li va oferir un concert de sardanes a càrrec de la Cobla de Barcelona. Es … Continua llegint

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Més Garreta!

David Vilaseca vs J.R. Ackerley

Malgrat dedicar tota la seva vida a la literatura, tots dos tenen una obra pròpia intensa però breu. L’un en català, l’altre en anglès, tots dos van tenir Londres com a escenari vital i literari. En èpoques diferents, ambdós van … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a David Vilaseca vs J.R. Ackerley

Llengües bífides i actives

Els compositors no només s’expressen amb la seva música. L’humaníssim art de criticar també ens defineix, de manera que Beethoven no només es retrata mitjançant la Pastoral o la novena, sinó també quan malparla de Rossini: “Hauria estat un gran … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Llengües bífides i actives

Josafat a l’auba

Jo, pecador, confesso a Déu totpoderós, que ja he triat. L’auba ja ve, no pas per mi: per mi la nit, per mi vetllar. Se m’ha enfugit el paradís, per mi l’infern, per mi el malson. Deu-me la pau, preneu-m’ho … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Josafat a l’auba

Plomes veïnes: Blai Bonet vs. James Purdy

A Nord-Amèrica ha una misteriosa Societat James Purdy que vetlla pel patrimoni literari de l’autor de Narrow rooms, traduït en català per Cambres estretes i en castellà per Habitaciones exiguas. A Mallorca n’hi ha una altra que ho fa des … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a Plomes veïnes: Blai Bonet vs. James Purdy

Plomes veïnes: Caterina Albert vs. Marguerite Yourcenar

Totes dues pertanyen a la literatura en majúscula, avalades per la perspectiva del temps i per novel·les superbes, incontestables, per això tendeixo a imaginar-me-les com dues gegantes apersonades o com dos senadors romans. La masculinització no és només culpa de … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a Plomes veïnes: Caterina Albert vs. Marguerite Yourcenar

Les resurreccions de Puntí

A cada generació de la música en català hi ha una mica d’espai –no gaire– per a un heterodox, un maleït, un estrany. A la meva li ha tocat l’Adrià Puntí, i personalment estic content amb la rifa. Ara no … Continua llegint

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Les resurreccions de Puntí