Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

El Museu de la Música de Barcelona, en el marc de la commemoració del Tricentenari, presentarà aviat l’exposició “Les músiques dels 1714s“,  que mostrarà tant l’entorn i transformacions musicals d’aquells anys com el ressons musicals posteriors dels fets i el … Continua llegint

Publicat dins de Història, Música | Comentaris tancats a Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

Esperances i topalls

JOSAFAT: Jo a tu et conec. PEPONA: A tu jo també. JOSAFAT: Han passat els anys. PEPONA: Molts anys, han passat. JOSAFAT: Tu estàs ben igual. PEPONA: Tu no has canviat. JOSAFAT: I a tu com t’ha anat? PEPONA: Què … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Esperances i topalls

Flor de carrer (Cançó de Pepona)

Han passat tan pocs anys, però ara semblen segles, jo he fet camí i el món les seves regles, un temps per fer-me un jaç en un racó i fer-me mal i aprendre la lliçó. Em protegeixo el cor, ho … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Flor de carrer (Cançó de Pepona)

Dejuna tu, que ells ja s’afarten (Cuplet de Fineta)

      Jo feia de modisteta al carrer de Robadors i per fer alguna pesseta vaig parlar amb alguns senyors i em van dir que el que jo anhelo era tot al Paral·lelo; del taller vaig tocar el dos. … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Dejuna tu, que ells ja s’afarten (Cuplet de Fineta)

L’àngel blau (Cançó de Fineta)

            El món és ple de gent flasca i poruga, gent que, quan ve el plaer, té por i s’arruga; jo, que tot ho he tastat, ho tinc molt clar, jo goso el que la … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a L’àngel blau (Cançó de Fineta)

Bertrana a l’alba

Què hi faig, aquí? La dona, la fillada, la ciutat dorm. I jo, entre tanta gent, sol i despert, camina l’estelada, l’alba no ve i s’envola el pensament. Què hi faig, aquí? Les aigües de la vida se m’han endut … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Bertrana a l’alba

Cançó de Josafat

Les campanes quan tritllegen allà dalt del campanar se les sent enriolades enraonant amb la ciutat. De vegades són com dones que s’ensenyen tot cantant, massa alegres de faldilla, contentes de voleiar. Pare Sant, ai, vigileu-les, que en aquesta soledat … Continua llegint

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Cançó de Josafat

Capsa de Betlem

Els pastors, els vaig fer pel meu primer pessebre. Dels reis al caganer jo n’era el déu orfebre.   Molts es van fer malbé i se m’ha fos la febre pel fang cru i rialler que es dreça en la … Continua llegint

Comentaris tancats a Capsa de Betlem

Aquí s’assassinà Tannhäuser

Les celebracions pel bicentenari Wagner (1813-1883) estan generant devoció i indiferència a parts desiguals. Si a Barcelona la tradició wagneriana encara pesa i el Liceu se n’ha fet prou ressò, a les comarques gironines és més testimonial, especialment destacada al … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Aquí s’assassinà Tannhäuser

Cadena d’amics

Després del nus a la gola amb el vídeo que va publicar l’Assemblea Nacional Catalana de les cadenes catalanes formades arreu del món, en la vigília vam decidir assajar-la a casa en Xevi i jo, no fos cas que ens … Continua llegint

Publicat dins de General, Història | Comentaris tancats a Cadena d’amics