Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Josafat a l’auba

https://www.facebook.com/photo.php?v=664798533605017 Jo, pecador, confesso a Déu totpoderós, que ja he triat. L’auba ja ve, no pas per mi: per mi la nit, per mi vetllar. Se m’ha enfugit el paradís, per mi l’infern, per mi el malson. Deu-me la pau, … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Josafat a l’auba

Plomes veïnes: Blai Bonet vs. James Purdy

A Nord-Amèrica ha una misteriosa Societat James Purdy que vetlla pel patrimoni literari de l’autor de Narrow rooms, traduït en català per Cambres estretes i en castellà per Habitaciones exiguas. A Mallorca n’hi ha una altra que ho fa des … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a Plomes veïnes: Blai Bonet vs. James Purdy

Plomes veïnes: Caterina Albert vs. Marguerite Yourcenar

Totes dues pertanyen a la literatura en majúscula, avalades per la perspectiva del temps i per novel·les superbes, incontestables, per això tendeixo a imaginar-me-les com dues gegantes apersonades o com dos senadors romans. La masculinització no és només culpa de … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together) | Comentaris tancats a Plomes veïnes: Caterina Albert vs. Marguerite Yourcenar

Les resurreccions de Puntí

A cada generació de la música en català hi ha una mica d’espai –no gaire– per a un heterodox, un maleït, un estrany. A la meva li ha tocat l’Adrià Puntí, i personalment estic content amb la rifa. Ara no … Continua llegint →

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Les resurreccions de Puntí

Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

El Museu de la Música de Barcelona, en el marc de la commemoració del Tricentenari, presentarà aviat l’exposició «Les músiques dels 1714s«,  que mostrarà tant l’entorn i transformacions musicals d’aquells anys com el ressons musicals posteriors dels fets i el … Continua llegint →

Publicat dins de Història, Música | Comentaris tancats a Avui austriacistes, demà botiflers. Els mestres de capella i la Guerra de Successió

Esperances i topalls

JOSAFAT: Jo a tu et conec. PEPONA: A tu jo també. JOSAFAT: Han passat els anys. PEPONA: Molts anys, han passat. JOSAFAT: Tu estàs ben igual. PEPONA: Tu no has canviat. JOSAFAT: I a tu com t’ha anat? PEPONA: Què … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Esperances i topalls

Flor de carrer (Cançó de Pepona)

Han passat tan pocs anys, però ara semblen segles, jo he fet camí i el món les seves regles, un temps per fer-me un jaç en un racó i fer-me mal i aprendre la lliçó. Em protegeixo el cor, ho … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Flor de carrer (Cançó de Pepona)

Dejuna tu, que ells ja s’afarten (Cuplet de Fineta)

      Jo feia de modisteta al carrer de Robadors i per fer alguna pesseta vaig parlar amb alguns senyors i em van dir que el que jo anhelo era tot al Paral·lelo; del taller vaig tocar el dos. … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Dejuna tu, que ells ja s’afarten (Cuplet de Fineta)

L’àngel blau (Cançó de Fineta)

            El món és ple de gent flasca i poruga, gent que, quan ve el plaer, té por i s’arruga; jo, que tot ho he tastat, ho tinc molt clar, jo goso el que la … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a L’àngel blau (Cançó de Fineta)

Bertrana a l’alba

Què hi faig, aquí? La dona, la fillada, la ciutat dorm. I jo, entre tanta gent, sol i despert, camina l’estelada, l’alba no ve i s’envola el pensament. Què hi faig, aquí? Les aigües de la vida se m’han endut … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a Bertrana a l’alba