Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Filosofia musical piulable

Com si s’avancessin al seu temps endevinant el Twitter, Friedrich Nietzsche i Emile Cioran van esmicolar –o potser millor condensar– la seva filosofia en píndoles, dins la qual la música ocupa un lloc preponderant. Molta de la seva literatura musical … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Música | Comentaris tancats a Filosofia musical piulable

També som més que un club

  Estic d’acord que es pot viure una vida confortable i digna sense haver llegit ni un sol llibre. Com les amistats o els consells, els llibres es poden prendre o prescindir-ne i, com ells, no garanteixen pas una existència millor, … Continua llegint

Publicat dins de La Selva, Literatura | Comentaris tancats a També som més que un club

Quan la música ens corprèn com una mar

   Al meu entendre, no són pas els músics els qui han parlat millor de música, i quan dic millor vull dir amb més enginy, claredat expressiva i creativitat literària. Parlar de música és enormement complicat sobretot per dues raons: … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Música | 3s comentaris

Deu consells per treballar en equip

  1) El treball en grup no és una suma de treballs individuals. Implica una dinàmica d’interacció durant tot el procés, d’adquirir responsabilitats col·lectives i la capacitat d’avaluar-se entre companys. 2) Treball entre iguals, amb destreses diferents. A l’inici, és … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Deu consells per treballar en equip

Sirenes a les roques

Estant com estem en dies de balanç, en el meu hi ha un article que figurava sempre com a pendent. I això que el sentia gairebé com un deute, un homentatge que un dia o altre havia d’arribar. A les … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Sirenes a les roques

La Casa Masó

La Casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó acaba d’obrir les seves portes al carrer Ballesteries. De la part forana, amb la darrera reforma la façana de ponent ha recuperat el seu paper de senya blanca. Si la intenció … Continua llegint

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art, Història | Comentaris tancats a La Casa Masó

Els sons d’una flauta japonesa, o per què escriure “shakuhachi”

Les incoherències lingüístiques, com a mínim, m’intriguen. Vet aquí un exemple: si ‘Xostakóvitx’, per què ‘shakuhatchi’? És a dir, per què no ‘xakuhatxi’? No, no és que tingui massa temps lliure, és que vaig tardar a entendre els criteris de … Continua llegint

Publicat dins de Llengua, Música | Comentaris tancats a Els sons d’una flauta japonesa, o per què escriure “shakuhachi”

Canviar, aprendre, desprendre’s

Si fos veritat que la insatisfacció incita més a la creativitat que no pas la felicitat estàtica, per a l’art aquesta hauria de ser una època excel·lent, plena de revulsius socials i personals. Malgrat que no tothom pensa que per … Continua llegint

Publicat dins de Art, Música | Comentaris tancats a Canviar, aprendre, desprendre’s

A l’estiu, algun festival riu

Vida, mort i transfiguració dels festivals de música d’estiu: el de Sant Feliu de Guíxols celebra cinquanta anys, vint la Schubertíada de Vilabertran, ha desaparegut el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona i s’està transformant, ara en … Continua llegint

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a A l’estiu, algun festival riu

Sobreviure a la devastació

A Sallent, a l’Alt Urgell, encara hi queda en Josep Miquel, lo Driana, que evoca un a un els noms de les cases de l’antic nucli, deshabitat, com si recités un mantra. També els pot recitar la Rosa Subirana, de … Continua llegint

Publicat dins de Literatura, Revista de Girona | Comentaris tancats a Sobreviure a la devastació