Sirenes a les roques

Estant com estem en dies de balanç, en el meu hi ha un article que figurava sempre com a pendent. I això que el sentia gairebé com un deute, un homentatge que un dia o altre havia d’arribar. A les minves de gener, ara que ja hem sobreviscut un cop més al gran tiberi nadalenc, em sembla un moment molt adequat, perquè voldria professar la meva admiració més profunda per les meves companyes de generació que s’han instal·lat en una solteria responsable i han resistit, incòlumes, tots els àpats familiars sense cap parella al costat.

Com si no n’hi hagués prou amb el rellotge biològic, la pressió social a la qual es veuen sotmeses les dones solteres en travessar la frontera dels trenta és detestable i profundament sexista. Amb la mateixa edat, un home és un solter d’or, una dona prefigura la tieta, i el tietisme a casa nostra desperta una commiseració del tot injustificable. Vulgues que no, la vida en parella atueix una mica, com la calefacció massa alta. El tracte social es torna menys necessari, a casa s’hi està més bé, i la parella es converteix en un ou de dos rovells dins de la clova. Al fòrum públic hi fa més fred, però ens afina. Moltes dones que han nedat més temps en aquest mar n’han tret molt de profit. Saben esquivar taurons esdentegats i pops enganxosos, i han après a posar al mal temps bon pintallavis. Sirenes serenes, no abandonen les roques tot i els embats de la tempesta, i contra elles s’estavellen navegants immadurs o nàufrags ploramiques. Jo no en tindria mai prou, d’estar prop d’elles per sentir el seu cant, que de vegades és d’un humor molt fi i d’altres una rialla ben sonora. Que bé que han sabut créixer!

 

(publicat a El Punt, 8 de gener del 1998)

 



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.