Enllaços d'interès
- Pàgina web personal Currículum, etc.
- Esmuc Escola Superior de Música de Catalunya
- Granes, dins els Diàlegs a 4 bandes (35 minuts) «Granes», de Josep Pujol i Coll. Estrenat a la sala La Planeta, de Girona, el maig de 2010, dins la sèrie Diàlegs a 4 bandes. Direcció: Cristina Cervià Actors: Meri Yanes i Jordi Subirà.
Categories
Categories
Arxiu de l'autor: joseppujol
Els sons d’una flauta japonesa, o per què escriure «shakuhachi»
Les incoherències lingüístiques, com a mínim, m’intriguen. Vet aquí un exemple: si ‘Xostakóvitx’, per què ‘shakuhatchi’? És a dir, per què no ‘xakuhatxi’? No, no és que tingui massa temps lliure, és que vaig tardar a entendre els criteris de … Continua llegint
Canviar, aprendre, desprendre’s
Si fos veritat que la insatisfacció incita més a la creativitat que no pas la felicitat estàtica, per a l’art aquesta hauria de ser una època excel·lent, plena de revulsius socials i personals. Malgrat que no tothom pensa que per … Continua llegint
A l’estiu, algun festival riu
Vida, mort i transfiguració dels festivals de música d’estiu: el de Sant Feliu de Guíxols celebra cinquanta anys, vint la Schubertíada de Vilabertran, ha desaparegut el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona i s’està transformant, ara en … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a A l’estiu, algun festival riu
Sobreviure a la devastació
A Sallent, a l’Alt Urgell, encara hi queda en Josep Miquel, lo Driana, que evoca un a un els noms de les cases de l’antic nucli, deshabitat, com si recités un mantra. També els pot recitar la Rosa Subirana, de … Continua llegint
Publicat dins de Literatura, Revista de Girona
Comentaris tancats a Sobreviure a la devastació
Anellades, com baules en el temps
Remenant papers de diaris esgrogueïts per documentar-me a l’hora d’escriure aquestes ratlles, m’he retrobat a les files del darrere d’una coral, el rostre mig desfigurat pel gra gruixut i poc complaent de les fotos de rotativa. Molts gironins poden sentir-se … Continua llegint
Provinences, exposició d’Ignasi Esteve i Mercè Ibarz
Tant o més instructiu que visitar una exposició és ser testimoni de la seva gestació, de com evoluciona el plantejament, de com creixen les obres mateixes i, en aquest duet entre Mercè Ibarz i Ignasi Esteve, de com es torna … Continua llegint
Publicat dins de Art
Comentaris tancats a Provinences, exposició d’Ignasi Esteve i Mercè Ibarz
El seny i el goig
La llum juga amb l’escultura tal com ho faria l’espectador si gosés: resseguint-ne suaument els contorns i emportant-se un polsim de talc amb la carícia. De sempre que el marbre crida la mà, però en determinades obres modernistes, com les … Continua llegint
Publicat dins de Art
Comentaris tancats a El seny i el goig
Cap Roig, viatges i flors
Ahir vaig somiar que tornava a Cap Roig. El meu ull transformat en camera travessava masses boscoses i s’abocava intrèpid a qualsevol espadat fins topar amb un blau marí que em xuclava. I tinc una mica de vertigen. La influència … Continua llegint
Publicat dins de Literatura
Comentaris tancats a Cap Roig, viatges i flors
Plomes veïnes: Thomas Mann versus Llorenç Villalonga
Només faltava que es publiqués la correspondència entre Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel –i que a més la titulessin Les passions ocultes– per completar la similitud amb Thomas Mann i els seus polèmics diaris. Volia començar per les diferències, però … Continua llegint
Publicat dins de Literatura, Plomes veïnes (Living Apart Together)
Comentaris tancats a Plomes veïnes: Thomas Mann versus Llorenç Villalonga
Posem-nos flamencos
Quan li transmetia alguna acta o document oficial de l’Escola, el professor Albert Romaní, tan bon músic com filòleg amatent, sempre m’ho comentava: “flamenc” o “flamenco”? Ell advoca clarament pel segon, per diferenciar-lo del gentilici –no estem pas parlant de … Continua llegint
