Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Cap a l’any Montsalvatge

“No t’abandonaré” era el títol d’una cançó que, tot canviant-ne el títol del poema original de Joan Teixidor, Xavier Monsalvatge va dedicar el 1984 a Joaquim Nadal. Més que una declaració de fidelitat a l’alcalde, ho era d’amor a les … Continua llegint →

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Cap a l’any Montsalvatge

Girona, la de les guitarres

Encara que no siguin Còrdova o Granada, les comarques gironines tenen una sòlida tradició guitarrística, almenys des del segle XVII. Una edició del popular tractat de guitarra de Joan Carles i Amat es va publicar a Girona el 1639. Al … Continua llegint →

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Girona, la de les guitarres

Músics que fan teatre

La revelació musical gironina de la darrera temporada no ha tingut lloc a La Bisbal, ni és cap nou grup pop. Ha estat una agrupació coral banyolina: el Cor de Teatre que, dirigit per David Costa, ha fet el salt … Continua llegint →

Publicat dins de Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Músics que fan teatre

Les quatre barres de bar

La contradicció és flagrant. Els celebra la premsa, omplen sales, sonen a les sèries de televisió, fan de banda sonora de la nostra quotidianitat: en definitiva, el pop català és popular. Arreu, llevat d’un gran àmbit que li hauria de … Continua llegint →

Publicat dins de Llengua, Música, Revista de Girona | Comentaris tancats a Les quatre barres de bar

Comiat de la Isabel Cerdà

Molts dels que som aquí devem tenir alguna fotografia amb la Isabel, amb la Mabel. D’alguna sortida, d’algun àpat, de l’institut, d’una festa. Segur que compartim un marc on ella apareix al nostre costat, acompanyant-nos en una gesta professional, o … Continua llegint →

1 comentari

Sota el volcà

Miro de resistir-me tant com puc a la meva tendència a escriure articles atmosfèrics, dels que assenyalen la primera clívia o la darrera oreneta. Enguany refrenaré la temptació de la flor de til·la, reclam emocional on n’hi hagi, però no … Continua llegint →

Comentaris tancats a Sota el volcà

Salt, de l’odi a la platja

A Salt hi ha odi o hi ha platja, depèn de qui ho expliqui. El govern municipal fa el que ha de fer, publicitar cada guany assolit, sigui el tret de sortida de la llei de barris, sigui la piscina … Continua llegint →

Comentaris tancats a Salt, de l’odi a la platja

Proa i àncora

Em pregunten, seriosament, si hi ha una especificitat cultural gironina. Una mica per sortir del pas, responc, seriosament, l’orgull de ser gironí, i la cara és a punt de caure’m de vergonya. Mentre que a Barcelona el grip de cofoisme … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Literatura | Comentaris tancats a Proa i àncora

L’edat dels herois

Qualsevol generació passada fou millor. Ho venia a desmentir l’escriptor Vicenç Pagès en la presentació de la seva novel·la Els jugadors de whist, on es posen en confrontació constant els anys vuitanta amb l’actualitat mitjançant les anades i vingudes de … Continua llegint →

Comentaris tancats a L’edat dels herois

Dissabte de partit

Des que estic llegint la darrera novel·la de Lluís Muntada, L’elegància del número zero, entre moltes altres coses una defensa tenaç de l’art del futbol, que em sotmeto a examen de consciència, dolor dels pecats i propòsit de l’esmena. Confesso … Continua llegint →

Comentaris tancats a Dissabte de partit