Sota el volcà

Publicat el 22 juny 2010 per joseppujol
Miro de resistir-me tant com puc a la meva tendència a escriure articles atmosfèrics, dels que assenyalen la primera clívia o la darrera oreneta. Enguany refrenaré la temptació de la flor de til·la, reclam emocional on n’hi hagi, però no em sé estar de subratllar aquest juny amb tanta personalitat, més d’edredó que de vànova, amb cels d’un quadern de Turner i sorpreses per al desparaiguats. Que no es repeteixi el cicle, que aquest juny sembli més aviat un setembre, més una coda que un preludi, dóna la sensació de viure uns dies únics, irrepetibles, desacostumats, i no pas el cicle compassat de les estacions. Els meteors exulten, reclamen la nostra atenció. L’arc de sant Martí del darrer divendres, per exemple, protector com una escarrotxa de vidre damunt la ciutat, aureolant-la, l’hem de passar per ull? Quin greu no poder fer com Noè després del diluvi, i llegir-hi un pacte de no agressió entre la divinitat i els homes, el gran anell amb què Déu esposa la terra. Però el pont irisat ja no és senyal sinó atzar, complexes concatenacions de causes i efectes que tant poden refractar la llum del sol com desviar un anticicló. La natura ja no ens proporciona símbols, ni ens premia ni ens castiga, només va fent. Ja no depenem d’un Yahvé enrabiat sinó d’un volcà islandès, d’un petrolier carregat, d’un pol fungible, que ens faran gaudir i patir junys sense la tranquil·litat dels  nostres pares, que els veien a venir sota la pau de la repetició, i sabien el sant en què calia collir les cireres i quan posar el tendal. Cada estiu serà potserdiferent, de termòmetres volubles, atempestats o tropicals, eixuts o regalats, una altra seguretat que ens ha estat presa. També pel clima ens hem d’acostumar a viure sota el volcà, a la intempèrie, esperant d’aprendre la bellesa de la lava incandescent.

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.