Salt, de l’odi a la platja

A Salt hi ha odi o hi ha platja, depèn de qui ho expliqui. El govern municipal fa el que ha de fer, publicitar cada guany assolit, sigui el tret de sortida de la llei de barris, sigui la piscina remodelada que han batejat com la platja de Salt. Alguns periodistes també fan el que han de fer, trepitjar el territori, analitzar-lo amb rigor i paciència, i mostrar les múltiples cares d’un laboratoti que no és de l’odi, però tampoc un Quimicefa de proves innòcues o fàcilment predibles. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va declarar la validesa moral del programa 30 minuts dedicat a la convivència saltenca, realitzat per Anna Teixidor i Marc Faro, i denunciat com a tendenciós per l’alcaldessa Iolanda Pineda. Si els del CAC haguessin pogut llegir el dossier dedicat al mateix tema i dels mateixos autors que ha aparegut a la Revista de Girona, encara els haurien donat més la raó. És un reportatge excel·lent, fruit d’una llarga, densa i comprehensiva mirada a Salt i els seus nous habitants. Ells sí que hi saben el preu de les baguettes als comerços de conveniència (25 cèntims!), tant com l’evolució dels preus dels llits rellogats o els dels precontractes que compren els immigrants per regularitzar la seva situació, o les barraques amagades pel municipi. Han parlat amb els que s’hi han enfonsat, com també els que n’han fet terra d’oportunitats, coneixen els herois i els matisos. Se’n desprèn que la llei de barris, amb incidència estrictament urbanística, només resoldrà part del problema. Recordo els meus antics col·legues de l’Institut Salvador Espriu, tants anys oasi i ascensor: els sé encara entestats a seguir essent-ho, lluitant contra el fracàs escolar i la manca de perspectives acadèmiques i professionals dels seus estudiants. Sóc un altre gironí que ja no els visita, que de Salt només passa per l’Espai Gironès i pel seu teatre. No sabria pas trobar-hi la platja



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.