Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Cultura de la massa

Comprant resolis i matafaluga em sento observat,  ja no pels meus avantpassats sinó per mi mateix. Vull dir que fer brunyols ja no m’és un acte natural sinó una litúrgia, una –ai, las!– tradició. I així, en la meva consciència … Continua llegint →

Publicat dins de La Selva | Comentaris tancats a Cultura de la massa

No en sabem més

Després de la nevada, el meu veí va dedicar-se a batre tots i cadascun dels arbres del meu carrer. No fa pas falta haver fet càlcul d’estructures, com ho ha estudiat el meu veí que és arquitecte, per deduir que … Continua llegint →

Comentaris tancats a No en sabem més

Jo, professionals

En aquests temps de divorci entre polítics i ciutadania, escolto sovint com a demèrit la professionalització dins la política. Aquell polític de llarga trajectòria, que no ha fet altra cosa que activitat política al llarg de la seva carrera, és … Continua llegint →

Comentaris tancats a Jo, professionals

Al marge del camí

Des dels temps del vinil, un bon disc ha de tenir una bona portada. Dins la mateixa lògica que havia pregonat Wagner amb l’art total, la música imanta la resta de les arts al seu entorn i es torna àudio-visual. … Continua llegint →

Comentaris tancats a Al marge del camí

Any nou, música nova

En la defenestració de llasts per Sant Silvestre, un suggeriment musical per a la ciutat de Girona: fer la creu i la ratlla al Festival de Músiques Religioses i del Món per tal de començar de cap i de nou … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Any nou, música nova

El consol de les campanes

Conversa entre l’antropòleg Nigel Barley i un dowayo, per esbrinar algun dels seus ritus: “¿Per què feu això?” ”Perquè és bo.” ”¿Per què és bo?” “Perquè ens ho van dir els nostres avantpassats.” “¿Per què us van dir que ho … Continua llegint →

Comentaris tancats a El consol de les campanes

Balada de les estrelles, de Josep M. de Sagarra / Ramon Muntaner

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=4GM7Eamk6-Q[/youtube] Tweet

Més galeries | Comentaris tancats a Balada de les estrelles, de Josep M. de Sagarra / Ramon Muntaner

Dins el món d’ahir

Aquí l’espectacle havia estat tremendament popular i arrelat, a pesar que calia construir un espai específic per celebrar-lo; avui en dia es considera més aviat anacrònic, per bé que hi ha qui malda aferrissadament per trobar-li un futur. Han errat: … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Dins el món d’ahir

Els altres Centelles

Vaig trobar en Joaquim Puigvert al cafè, satisfet, amb la seva jubilació tan ben portada. Ara li han inclòs dos dels seus films sense càmera, Exp I i Exp II, dins l’antologia de cinema experimental Del éxtasis al arrebato, 50 … Continua llegint →

Publicat dins de Art, La Selva | Comentaris tancats a Els altres Centelles

Estar a raons

L’empatia em porta problemes. Perquè em faig càrrec de la crisi dels pagesos, coneixent els percentatges abusius dels intermediaris, no diré gaire res dels aqüífers amb bouquet de nitrat, contaminats per una explotació insensata del territori. Si m’he de posar … Continua llegint →

Comentaris tancats a Estar a raons