Enllaços d'interès
- Pàgina web personal Currículum, etc.
- Esmuc Escola Superior de Música de Catalunya
- Granes, dins els Diàlegs a 4 bandes (35 minuts) «Granes», de Josep Pujol i Coll. Estrenat a la sala La Planeta, de Girona, el maig de 2010, dins la sèrie Diàlegs a 4 bandes. Direcció: Cristina Cervià Actors: Meri Yanes i Jordi Subirà.
Categories
Categories
Arxiu de l'autor: joseppujol
Larari, o el racó dels déus de casa
Ja fem tard per recomanar Una màquina d’espavilar ocells de nit, de Jordi Lara, que ja porta tres reimpressions des de l’any passat i una corrua de bones crítiques al darrere. Més enllà del seu innegable valor literari, els set … Continua llegint
Publicat dins de Literatura, Música, Revista de Girona
Comentaris tancats a Larari, o el racó dels déus de casa
Són tàndems
Jo les he vistes néixer, crèixer i morir d’èxit. Eren valentes i robustes, es van estendre fins conquerir la ciutat, tohom parlava d’elles i la conversa s’aturava quan una passava per davant. Els turistes les fotografiaven, les volien conèixer i … Continua llegint
Comentaris tancats a Són tàndems
De les lletres estant
El noi que m’ha avançat ara fa el que jo sempre he volgut fer: s’asseu a la c i contempla la plaça. Si la d -que de tan tova s’havia doblegat i convertit en q– sempre havia prestat al tobogan, … Continua llegint
Publicat dins de Arquitectura i urbanisme, Art
1 comentari
La síndrome dels talons alts
A Girona gosem comparar-nos sovint amb el Goliat de Barcelona, quan sovint ens convindria mesurar-nos amb altres ciutats veïnes. Ja ho dic d’entrada: a l’estiu envejo l’(A)phònica de Banyoles i l’Acústica de Figueres, que va acabar-se diumenge passat. Són festivals … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a La síndrome dels talons alts
Els sons que es perdran
Hi ha fresses força joves que ja tenen data de caducitat: el fregit dels vinils, el galop d’una impressora matricial, l’aiguabarreig del dial buscant una estació de ràdio, la percussió d’una màquina d’escriure, el sorollet d’un mòdem connectant-se. Seran sons … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a Els sons que es perdran
Samarretes llegides
Mirin el seu propi armari, vagin a fer un volt per les rebaixes. A la roba en hi ens plantifiquen lletres, sigles, frases per tot el que vestim, des de les etiquetes a enormes lemes que ocupen tota la pitrera. … Continua llegint
Publicat dins de Llengua
Comentaris tancats a Samarretes llegides
Reunió de poetes
Polítiques lingüístiques. Les primeres, d’ordre psicològic: no canviar de llengua per falsa educació, o per estalviar-nos una incomoditat previsible; no convertir els nous parlants en mones de circ, bo i subratllant l’excepcionalitat del seu cas. La segona, d’ordre comercial: com … Continua llegint
Publicat dins de Llengua
Comentaris tancats a Reunió de poetes
Que no s’apagui la llum
Al Liceu he escoltat i vist dues nits de Sant Joan seguides. L’una, al segon acte dels Mestres cantaires de Nuremberg, orgiàstica; l’altra a Salomé, espectral: amb la degollació de Jokanaan instigada per la filla d’Herodies comença el primer Sant … Continua llegint
Comentaris tancats a Que no s’apagui la llum
Albéniz, generós i incòmode
Al solemne enterrament d’Isaac Albéniz, el 6 de juny de 1909, entre les corones de l’Orfeó Català, l’Acadèmia Granados, el Real Conservatorio de Madrid i tantes altres d’institucions i particulars, la que va enviar-hi l’Ajuntament de Camprodon devia ser una … Continua llegint
Publicat dins de Música
Comentaris tancats a Albéniz, generós i incòmode
El dia dels óssos
El dia en què tornin els óssos a les muntanyes del Vallespir, i un d’ells copuli amb una verge, els francesos marxaran. El novel·lista Joan-Lluís Lluís va convertir Prats de Molló i els seus carnestoltes, a El dia de l’ós, … Continua llegint
Comentaris tancats a El dia dels óssos
