De les lletres estant

El noi que m’ha avançat ara fa el que jo sempre he volgut fer: s’asseu a la c i contempla la plaça. Si la d -que de tan tova s’havia doblegat i convertit en q– sempre havia prestat al tobogan, la c feia de gandula, ben badada la seva mandíbula inofensiva. Tot això ho sabien de sobres els nens que des del 1981 han usat els serveis de les lletres toves de a la plaça de l’Hospital, una altra de les obres afortunades de Torres Monsó. Ja hi són de nou, com si fossin escapades de la biblioteca, pigallant de colors de plastilina el cuir exfoliat del Santa Caterina vell. Davant per davant, acomplexada, a la Casa de Cultura Cultura li han restaurat la porta, res, una mica de pintallavis per posar-se a to, esperant la gran cirurgia. El noi escarxofat a l’ombra contempla
com jo els ritmes de l’espai, el seu ordre elegant, els diàlegs tan civilitzats entre edificis, la guàrdia protectora que fa la modernitat a cada costat del barroc noble i pagès de la vella baluerna. Ell fa el que s’hi ha de fer, abandonar-s’hi, retornar a la infantesa, retornar a la plaça els nens que li eren propis, els expòsits de l’hospital, els orfes de l’hospici, però jo aprofito per donar una volta del que serà la gran seu de la Generalitat, per espiar pels traus de la valla. Cada cara del prisma és una sorpresa compositiva. Així, pel darrera l’edifici serà porós i receptiu, ple de cavitats, de jocs d’ombres i llum, enretirant-se per ensenyar les despulles de la muralla. Es podria enyorar els edificis humils que ha perdut la mançana, les restes arqueològiques a les quals s’ha renunciat, el sacrifici de cert teixit residencial i de comerç de la zona, però el bescanvi sembla que paga la pena. L’eixam és gairebé a punt de la gran prova, el seu ús. Amb una arquitectura tan amable, l’administració estarà a l’altura? Per gaudir els espais de nou, més d’un cop l’endemà ens hi faran tornar, segur.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Arquitectura i urbanisme, Art. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: De les lletres estant

  1. Hola Josep :
    T’escric des de la pàgina web perquè no he sabut trobar cap altre manera de contactar amb tu, a través d’un mail més personal.
    Sóc professor d’història de la música , i actualment faig el doctorat d’investigació a la UDG.
    M’agradaria poder parlar amb tu sobre un projecte de recerca. Si m’envies un correu on adjuntar-te la proposta d’investigació, podrem concretar i trobar un espai de diàleg més adient.
    Moltes gràcies.
    Àngel.

Els comentaris estan tancats.