Arxiu de l'autor: joseppujol

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

El pastor de núvols

El recordo, en una gran entaulada, havent dinat davant del mar. Es va aixecar de la cadira per entonar un poema cara al vent, solemne, “Núvols”: “elomen elomen lefitalominal volminuscaio bàumala bunga”. Com que li coneixia una mica l’estil, sabia … Continua llegint →

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a El pastor de núvols

Músiques intervingudes

Dins l’agenda de l’abril, al costat de procurar el planter dels melons o recopilar la documentació fiscal per a la renda, prop de Sant Jordi caldria instaurar-hi la proclamació de la república com a acte tradicional més.  Cal una balconada … Continua llegint →

Publicat dins de Música | Comentaris tancats a Músiques intervingudes

El menú de l’escriptor: Blocs i literatura

http://elblocdelmenu.blogspot.com h Tweet

Publicat dins de Literatura | Comentaris tancats a El menú de l’escriptor: Blocs i literatura

Blau republicà

És difícil sentir-se lluny dels valors que històricament ha defensat el republicanisme: la igualtat de drets entre home i dona, la renovació pedagògica, la separació entre Església i estat, la llibertat i diversitat artística com a signe de modernitat, en … Continua llegint →

Publicat dins de Història | Comentaris tancats a Blau republicà

Viaducte o cactus

Me l’he estat mirant i remirant, i ara goso dir-ho, malgrat que tots els partits polítics n’opinen el contrari: paga la pena enderrocar el viaducte del tren al seu pas per Girona? M’hi he repensat, sobretot, veient certs enjardinaments de … Continua llegint →

Publicat dins de Arquitectura i urbanisme | Comentaris tancats a Viaducte o cactus

Dos espectacles barrocs

Dues estacions, dos espectacles d’arrel barroca a Girona. Temporada Alta va dur a finals de tardor l’òpera de Monteverdi Il ritorno di Ulisse, en la reinterpretació que en féu l’artista sudafricà William Kentridge. Ja s’acostava Nadal quan va arribar El … Continua llegint →

Publicat dins de Art, Música | Comentaris tancats a Dos espectacles barrocs

Fora màscares

Dies enrera em preguntava, atès el decòrum gironí, si els rics d’aquí són com els d’allà, si també deuen anar de cacera entre ministres, jutges i alguns sants innocents de perdiguers. La setmana passada he tingut la resposta: de moment … Continua llegint →

Comentaris tancats a Fora màscares

Els pecats dels avis

A cada dècada, entre els anys sis i nou es repeteix el peregrinatge per la memòria de la Guerra Civil de l’esclat fins a la retirada i, com en tots els paisatges coneguts, la mirada s’hi renova en detalls passats … Continua llegint →

Publicat dins de Història | Comentaris tancats a Els pecats dels avis

De cacera

És només una suposició, però si ara jo estigués en edat de merèixer i em considerés mereixedor d’un matrimoni com el de la Tita Cervera, ¿per on hauria de moure’m si, ja que hi seria posat, aspirés a un patrimoni … Continua llegint →

Comentaris tancats a De cacera

El jardí, obra d’art

Què és un jardí?, ens preguntem una colla que ens embranquem a historiar-los. Fràgil des de la grana fins la memòria, un jardí és el tros de natura domesticada que no cal catalogar, que es fa quan l’obra exhaureix el … Continua llegint →

Publicat dins de Art | Comentaris tancats a El jardí, obra d’art