Els altres Centelles

Vaig trobar en Joaquim Puigvert al cafè, satisfet, amb la seva jubilació tan ben portada. Ara li han inclòs dos dels seus films sense càmera, Exp I i Exp II, dins l’antologia de cinema experimental Del éxtasis al arrebato, 50 años del otro cine español, amb mostres a Austràlia, Nova York, Tokio i Londres, entre altres destins. Els recol·lectors de l’aplec es devien quedar bastant perplexos de trobar a la Filmoteca de Catalunya un parell de cintes de cinema abstracte fetes als anys cinquanta en un racó de món anomenat Vilobí d’Onyar. A Vilobí mateix ho trobem normalíssim, d’acostumats que estem a l’ull càmera d’en Quim Puigvert. Arreu és el fotògraf reconegut, el col·laborador d’en Fita, el cineasta pioner; aquí és el farmacèutic que fa fotos, un vilobinenc excèntric com tants n’hi ha. Tanmateix, som afortunats i estem en deute amb la seva mirada. La pastora de Cal Tet i la Modesta de Can Ribes, l’Andreu esclopeter, la sortida de missa, el treball i la festa; gràcies a Puigvert tenim la nostra Sinera, digna i mítica, lluminosa i irrecuperable. La fotografia és un art tan lligat a la quotidianitat que de vegades no és valorada com es mereix. Hauria passat el que ha passat, si Agustí Centelles hagués estat pintor? No crec, per exemple, que a l’Ajuntament de Vilobí li preocupi gaire aquest patrimoni iconogràfic del seu farmacèutic artista, tot i ser la destil·lació més pura del seu passat. Visualitzarem els nostres aiguats, els nostres enderrocs, els nostres morts, tot allò que s’ha endut el llot, gràcies a la finestra antropològica i comprensiva de Joaquim Puigvert. Però als municipis petits, sense prou mitjans –com les nacions sense estat–, els ulls dels regidors focalitzen més arran de terra perquè és per on passen les infraestructures, les autopistes, els trens, les clavegueres. D’història, de mites, d’imatges, d’art, no se’n posa pas cap tros a l’olla.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Art, La Selva. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.