Els pastors, els vaig fer
pel meu primer pessebre.
Dels reis al caganer
jo n’era el déu orfebre.
Molts es van fer malbé
i se m’ha fos la febre
pel fang cru i rialler
que es dreça en la tenebra.
Dins una capsa vella
i un cel que no té estrella,
el que seu, sense esclops,
encara fa escudella,
i aguaita el sentinella
contra la fam dels llops.
Quant a joseppujol
Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
