Josafat a l’auba

Captura de pantalla 2014-07-01 a les 00.43.39

Jo, pecador,
confesso a Déu
totpoderós,
que ja he triat.
L’auba ja ve,
no pas per mi:
per mi la nit,
per mi vetllar.
Se m’ha enfugit
el paradís,
per mi l’infern,
per mi el malson.

Deu-me la pau,
preneu-m’ho tot,
buideu-me el cap,
traieu-me el cor,
els meus records,
les il·lusions,
fins les cançons
del flabiol.
Que, lliure i franc
de la presó
d’aquest meu cos,
sigui un albat,
sigui un nounat.

Pogués jo ser
un full en blanc,
que res d’això
no hagués passat.
Jo, ser un infant
i trencar el son
enmig del fenc,
lluny de ciutat.
Jo, ser un godall
al seu ramat,
a dins la cort
de casa seu.

Deu-me la pau,…

No hi ha ningú
al carrer estret
que esperi el so
d’un campaner.
Flor de carrer
sense regar,
¿què escoltaràs,
qui em salvarà?
¿què se’n farà,
de tant somiar,
de tot allò
que no serà?

Deu-me la pau,…

(Del musical Josafat)



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.