Ratafies

Aquest estiu, per Sant Joan, hem tornat a fer ratafia després de molts anys. A la meva mare també li feia il·lusió, i ja ens teniu aplegant herbes, anant a conferències, comprant llibres i seguint cursets.

Diuen que s’hi ha de posar poca quantitat de cada herba. Per a tres litres d’aiguardent, hi hem posat:

  • 5 nous verdes petites, tallades
  • La pela d’una llimona
  • La pela d’una taronja
  • Un quart de pela de magrana
  • 7 inflorescències de til·la
  • Un grapat de farigola
  • 2 branques de marialluïsa
  • Tarongina
  • Camamilla (no gaire, que queda com xarop)
  • Sajolida
  • Un brot de romaní
  • Fonoll
  • 3 brots d’alfàbrega
  • 1 brot petit d’olivera
  • 1 fulla de llor
  • 1 brot de cua de cavall (a Vilobí en diem sangnua)
  • 3 flors d’herba de Sant Joan
  • 3 flors de camamilla de Maó
  • 1 flor d’espígol ver (no abusar de l’espígol, que fem ratafia, no pas colònia)
  • 1 flor d’espígol mascle
  • 1 tija de sàlvia
  • 2 brots de poliol
  • Un brot florit de romeguera
  • 1 fulla de plantatge de fulla grossa
  • 2 arrels de jonc
  • 3 flors d’escabiosa
  • 2 flors de saüc
  • 6 flors de malva
  • 2 flors de magraner
  • 1 brot de menta romana
  • 1 brot de menta normal
  • 1 brot de menta xocolatera
  • 7 grans de cafè
  • 1 flor d’anís estrellat
  • Un canó de regalèssia
  • Un canó de canyella
  • 3 grans de cardamom
  • Mitja nou moscada
  • 4 grans de ginebró
  • 4 claus d’olor
  • 12 granets de coriandre

Trenta-dues herbes i nou espècies, poca broma. Ara la tenim macerant, quaranta dies a sol i serena, en un pot de vidre tapat. Hi ha debat en això de tapar-ho o no, nosaltres hem decidit tenir-la tapada del tot perquè l’aiguardent, evaporant-se, no perdi graduació.

La Selva ha estat una comarca molt ratafiaire. Fra Valentí Serra de Manresa, al seu llibre Els caputxins i les herbes remeieres, en rescata una vella recepta recollida a Riudarenes, que no s’allunya gaire d’aquesta, però molt més dolça:

Ratafia de nous verdes

“[Prendràs] cireres guindes, taronges agres (verdes) y fulles de taronger, nous verdes, taronges dolces (verdes) y fulles del taronger; llimones y fulles del llimoner, sàlvia, orenga, flor de Sant Joan de les dues menes, madastres, escabellosa, romaní, ruda boscana, espernellac, camamilla, marialluïsa, menta, llorer, nepta, tarongina, fulles de presseguer, donzell, farigola, malva d’or, dos quartos de lliri de Florència, tres nous moscades, una unça de canyella d’Holanda. Per porró d’aiguardent [un porró equivalia a poc menys d’un litre] una lliura [= 400 gr] de sucre.”

En una nota al peu, el mateix Valentí Serra rescata una altra antiga recepta tradicional de ratafia, anotada per J. B. Galobardes al Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, cirar y cortar toda especie de árboles (Barcelona, 1817), amb moltes més nous però sense herbes remeieres:

“El aguardiente o ratafía de nueces se emplea en las aldeas como remedio estomacal. Se hace del modo siguiente: tómanse doce nueces verdes con sus cáscaras, héchese en medio azumbre [un azumbre equivalia més o menys a 2 litres] de aguardiente bueno después de haberles quebrado un poco, y guardadas tres semanas se le pone un poco de azúcar y se filtra el licor.”

Ja us explicaré com ha quedat.

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en General, Història, La Selva. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.