L’Islam a les escoles

Coneixent com coneix la realitat dels adolescents musulmans, una ferma defensora de l’ensenyament laic com és la meva germana ara desitja fermament que la religió islàmica
s’introdueixi a les escoles i instituts. Més que res, per posar-la a mans d’uns
professionals qualificats, professors que facin de contrapès a determinats
imams locals. Alguns, malabaristes amb un ceptre a les mans, sense tenir ni la
preparació ni els mèrits suficients, en absència d’algú més legitimat es troben
de sobte investits de poder, responsabilitat i prestigi davant la comunitat
creient. Molts alumnes de la meva germana celebren amb entusiasme la festa del
xai tot ignorant que rememoren el sacrifici d’Abraham, el gran patriarca que
uneix tres grans religions monoteistes. Tot sigui dit, també molts cristians
han estat educats en aquest desconeixement de les arrels comunes. Ara més que
mai l’esforç primer de les religions hauria de ser l’ecumenisme, és a dir, de
subratllar molt més allò que les uneix que no pas les seves diferències. És per
això que fa molta falta que la religió musulmana, com les altres, passi a
formar part de l’ensenyament reglat i s’hi insereixi amb normalitat, és a dir,
impartida per uns docents amb titulació universitària que en garantiran els
continguts i, sobretot, els valors de convivència, coeducació, democràcia,
ciutadania i tots els altres que inequívocament tota escola ha de fomentar.