El nou
traçat del TGV al seu pas per Girona, del qual tothom es congratula trobant-lo
tan encertat, tan ben consensuat, passa justament per sota casa. M’ho veia a
venir, estàvem massa bé. Tard o d’hora, l’estat del benestar truca a la teva
porta i et passa factura pels serveis prestats. En nom del progrés; si no li fa
res li arranarem la masia perquè hem de fer una segona pista per a l’aeoroport.
En benefici de la majoria, hauria de deixar passar la línia de Molt Alta Tensió
justament per damunt del seu barret mal que li posi els pèls de punta. Per
raons d’estat, li trinxarem tal camp, tal bosc o tal tros de jardí perquè hi
passin carreteres més amples, trens més ràpids o qualsevol xamfaina
enquitranada. És com el joc de cartes de la mona amb moltes mones en joc; o com
una gran quina amb abocadors, carreteres, polígons industrials i
infraestructures pesades de premi. Potser apareixerà pels costats, des del
damunt o per sota: el jòker arlequinat del bé comú acabarà ensenyant-te el seu
somriure de dents esmolades, contra el qual no hi pots dir res si no vols
passar per un egoista insolidari. A un any just dels fets del Carmel, amb
l’explosió de gas de Santa Coloma de Gramenet encara fumejant, perduda la
confiança en l’enginyeria de les obres públiques i en les institucions que les
inspeccionen, la seguretat de trepitjar terra ferma se m’apareix com una
necessitat elemental, salutífera i envejable que em serà presa.
traçat del TGV al seu pas per Girona, del qual tothom es congratula trobant-lo
tan encertat, tan ben consensuat, passa justament per sota casa. M’ho veia a
venir, estàvem massa bé. Tard o d’hora, l’estat del benestar truca a la teva
porta i et passa factura pels serveis prestats. En nom del progrés; si no li fa
res li arranarem la masia perquè hem de fer una segona pista per a l’aeoroport.
En benefici de la majoria, hauria de deixar passar la línia de Molt Alta Tensió
justament per damunt del seu barret mal que li posi els pèls de punta. Per
raons d’estat, li trinxarem tal camp, tal bosc o tal tros de jardí perquè hi
passin carreteres més amples, trens més ràpids o qualsevol xamfaina
enquitranada. És com el joc de cartes de la mona amb moltes mones en joc; o com
una gran quina amb abocadors, carreteres, polígons industrials i
infraestructures pesades de premi. Potser apareixerà pels costats, des del
damunt o per sota: el jòker arlequinat del bé comú acabarà ensenyant-te el seu
somriure de dents esmolades, contra el qual no hi pots dir res si no vols
passar per un egoista insolidari. A un any just dels fets del Carmel, amb
l’explosió de gas de Santa Coloma de Gramenet encara fumejant, perduda la
confiança en l’enginyeria de les obres públiques i en les institucions que les
inspeccionen, la seguretat de trepitjar terra ferma se m’apareix com una
necessitat elemental, salutífera i envejable que em serà presa.
[@more@]
