Ara faré el fatxenda i potser em diran de tot, però s’han adonat del paper fundacional que tenim les comarques gironines en la gènesi de tres grans símbols nacionals com són bandera, himne i dansa? La barretina encara no me la tinc estudiada, però ja m’hi aplicaré. Despatxarem la sardana en quatre ratlles, perquè poc que me’l podran discutir, el nostre rol, gironina fins el moll de l’os des de Pep Ventura i abans i tot. L’únic del que no responem és de les faldilles emmidonades. Prosseguint amb l’exercici de cofoisme, segons heraldistes qualificats com Armand de Fluvià, les barres catalanes més antigues les tenim a la catedral de Girona. Quan el 1982 es va obrir el sarcòfag de la comtessa Ermessenda (+ 1058), dins el folre gòtic s’hi havia conservat el sepulcre romànic original, amb unes esplèndides barres roig mangra pintades damunt un camp daurat. Tan esplèndides, que n’hi campaven més de quatre. Ara s’han de pagar tres euros per fer pàtria, el que costa la visita a la catedral. Tenen barres. També vàrem forjar aquí l’himne nacional de Catalunya, au. Per bé que n’és coneguda la guspira inicial en el context de la Guerra dels Segadors, la crema de les esglésies i els saquejos de Riudarenes, Santa Coloma de Farners i altres poblacions de la Selva per part dels terços castellans i la revolta pagesa subsegüent, no ho són tant els avatars de la cançó: “Un cas n’ha succeït a la vila de Ridarenes / n’han cremat el capellà mentres que la missa deia, n’han cremat capa i casulla i el calze i les patenes. / Bon cop de fauç, segadors de la terra!”, canta una de les versions recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona i publicada a Cançons populars de la història de Catalunya (Ed. Farell, 2004). Són els mateixos autors els qui, comparant la cançó amb una altra de molt difosa a l’època, “Els tres segadors” –una historieta lleugerament marranota–, apunten la hipòtesi que, atesa la seva popularitat, se’n reutilitzés la melodia i fins i tot algun element de la tornada ("Sega-me’l arran") per aplicar-la a la lletra de contingut polític per tal de contribuir així a la seva difusió. Conclouen els investigadors: “Podríem dir, per tant, que la balada que després es transformarà en l’himne nacional té l’origen en una cançó d’evident contingut eròtic”. Ara pla. Els que critiquen Els Segadors per la seva lletra tremebunda, què diran quan sàpiguen que la melodia prové d’una balada porquissona?
[@more@]
