En vistes de la suera que em produïa
estrenar un abric per Fires, em vaig decidir per uns pantalons. El cas és que
m’he decidit per uns pantalons amb camals vagament acampanats. Mentre la
dependenta, veient-me dubitatiu, em passava la Visa a tota velocitat, vaig
adonar-me que la meva generació es podria perioditzar segons la nostra
disposició envers els pantalons de pota d’elefant. Em vaig passar els primers
quinze anys enorgullint-me’n; els següents vint, amagant les fotos on els duia,
i els cinc més recents, fregant-me les mans pensant en la venjança del futur
amb els qui gosaven portar-los de nou. Ara els cicles van tan ràpids, i els
humans seguim tan volubles i contradictoris, que qualsevol serà capaç
d’ensopegar dues vegades contra la mateixa moda. Així les Fires: els mateixos
que anys enrera ens havíem enlluernat amb les parades, les nits de la Copa, el
pregó o el Casero; després en reneguem, fugint de les gentades, fent algun
ryanair; però més endavant encara hi retornem, manyacs, potser passejant-hi els
fills o vigilant-los la seva immersió etílica de lluny estant. Els que no s’hi
reconcilien argumenten que les Fires s’han massificat, que ja no hi ha basses
per trepitjar i que la cervesa no té el mateix gust. No ens enganyem. Més que
les Fires i que els pantalons acampanats, els qui més hem anat canviant som
nosaltres. Per cert, em diuen que els pantalons ja no es porten amb pota
d’elefant.
estrenar un abric per Fires, em vaig decidir per uns pantalons. El cas és que
m’he decidit per uns pantalons amb camals vagament acampanats. Mentre la
dependenta, veient-me dubitatiu, em passava la Visa a tota velocitat, vaig
adonar-me que la meva generació es podria perioditzar segons la nostra
disposició envers els pantalons de pota d’elefant. Em vaig passar els primers
quinze anys enorgullint-me’n; els següents vint, amagant les fotos on els duia,
i els cinc més recents, fregant-me les mans pensant en la venjança del futur
amb els qui gosaven portar-los de nou. Ara els cicles van tan ràpids, i els
humans seguim tan volubles i contradictoris, que qualsevol serà capaç
d’ensopegar dues vegades contra la mateixa moda. Així les Fires: els mateixos
que anys enrera ens havíem enlluernat amb les parades, les nits de la Copa, el
pregó o el Casero; després en reneguem, fugint de les gentades, fent algun
ryanair; però més endavant encara hi retornem, manyacs, potser passejant-hi els
fills o vigilant-los la seva immersió etílica de lluny estant. Els que no s’hi
reconcilien argumenten que les Fires s’han massificat, que ja no hi ha basses
per trepitjar i que la cervesa no té el mateix gust. No ens enganyem. Més que
les Fires i que els pantalons acampanats, els qui més hem anat canviant som
nosaltres. Per cert, em diuen que els pantalons ja no es porten amb pota
d’elefant.
[@more@]
