Fa uns anys, el meu nebot ja sospitava que el negre del Rei Negre semblava
pintat, però va preferir no indagar més sobre el tema i deixar-ho com un
expedient X. Hi ha ignoràncies molt sàvies. Ara que ja té una edat, ha hagut de
donar la raó a l’únic company de la seva colla que havia reunit proves en
contra de la monarquia tripartita. Abans, entre el seu company i nosaltres, el
meu nebot ens triava decididament. Nosaltres teníem guanyada una credibilitat
fèrria i assenyada, mentre el seu amic és un insensat que manté idees
absolutament peregrines sobre game-boys segrestades a la Xina. Nosaltres teníem
la complicitat dels comerços, de la publicitat, fins i tot dels respectables
telenotícies, que parlant del Tió, del Pare Noel o dels Reis mai no ens
traeixen. Finalment, creure’s la nostra versió implicava una esplèndida
recompensa cada matí del 6 de gener; sostenir-ne una altra, per tant, era
perillós i poc rendible. Però els indicis eren massa inquietants i la realitat,
trista, nua i republicana, ha acabat imposant-se. Cal creure, doncs, la versió
més inversemblant, la que semblava inconcebible, és a dir, que tots els adults
s’han posat d’acord a inventar-se i sostenir una gran impostura col·lectiva.
Ara tenim por que el meu nebot ens pateixi una crisi de confiança, i comenci a
preferir les fantasies del seu company. Que no li passi com a mi, que durant un
temps em va semblar que la realitat era una conxorxa d’actors que em fingien.
pintat, però va preferir no indagar més sobre el tema i deixar-ho com un
expedient X. Hi ha ignoràncies molt sàvies. Ara que ja té una edat, ha hagut de
donar la raó a l’únic company de la seva colla que havia reunit proves en
contra de la monarquia tripartita. Abans, entre el seu company i nosaltres, el
meu nebot ens triava decididament. Nosaltres teníem guanyada una credibilitat
fèrria i assenyada, mentre el seu amic és un insensat que manté idees
absolutament peregrines sobre game-boys segrestades a la Xina. Nosaltres teníem
la complicitat dels comerços, de la publicitat, fins i tot dels respectables
telenotícies, que parlant del Tió, del Pare Noel o dels Reis mai no ens
traeixen. Finalment, creure’s la nostra versió implicava una esplèndida
recompensa cada matí del 6 de gener; sostenir-ne una altra, per tant, era
perillós i poc rendible. Però els indicis eren massa inquietants i la realitat,
trista, nua i republicana, ha acabat imposant-se. Cal creure, doncs, la versió
més inversemblant, la que semblava inconcebible, és a dir, que tots els adults
s’han posat d’acord a inventar-se i sostenir una gran impostura col·lectiva.
Ara tenim por que el meu nebot ens pateixi una crisi de confiança, i comenci a
preferir les fantasies del seu company. Que no li passi com a mi, que durant un
temps em va semblar que la realitat era una conxorxa d’actors que em fingien.
[@more@]
