Com els mestres, com els
metges, com els polítics o els científics, l’historiador d’avui dia està sota
sospita. Què saben els mestres de com educar els meus fills, què sabran els
metges de com he de cuidar-me, què saben els historiadors del que realment va
passar. En aquesta desconfiança de tota autoritat, el patrimoni del coneixement
i la seva administració ha recaigut en cada individu, que renuncia al discurs
oficial per muntar-se’n un a base de combinats de recepta pròpia. Així com hom
barreja els metges de la seguretat social amb l’homeopatia o les flors de Bach,
la religió pot personalitzar-se amb una base catòlica i una melmelada panteista
amb unes gotes d’essència zen. Segons aquest relativisme postmodern, el
coneixement històric també ha rebut. Com si el passat fos un territori
inaccessible, inaprehensible, els historiadors poden oferir-ne versions, explicacions
enllaçades amb uns principis de causalitat equiparables gairebé als principis
narratius que guien les rondalles. Discutible és que decreixi la possibilitat
de coneixement, però sense dubte creix la possibilitat d’informació històrica,
com si fossin preferibles les peces del trencaclosques abans de ser muntades.
Les fonts accessibles des de casa mateix arriben a ser marejadores. Vet-ne aquí
dues d’ingents per a les comarques gironines: el Ministeri de Cultura ha
digitalitzat i posat a la xarxa 236 publicacions periòdiques gironines del
segle XVIII ençà que eren a diverses biblioteques públiques. Aquesta Biblioteca
Virtual de Premsa Històrica posa a l’abast els
facsímils de la Gazeta de Gerona (1793), tots els volums de la Revista
de Gerona (1878-1895) o el setmanari Altaveu de Ripoll (1931), entre
tants altres. I la segona: les fitxes bolcades també a internet dels fons de
l’Arxiu Diocesà de Girona, gràcies a un conveni entre el Bisbat i la Diputació
i, sobretot, a la labor d’anys de l’arxiver Josep M. Marquès i el seu
col·laborador Pere Trijueque. Les xifres són també espectaculars: 3.190
escriptures medievals transcrites, 7.000 pergamins resumits, 12.000 fitxes de
processos elaborades, 211.129 dispenses matrimonials documentades, cap a
100.000 actes de 1.354 volums diferents extractades. Entesa com un servei
públic, el web (www.arxiuadg.org) ofereix més de 26.000 pàgines que,
mecanografiades i relligades, físicament superen els dos metres lineals de
prestatgeria. Tot, a un clic de ratolí.
metges, com els polítics o els científics, l’historiador d’avui dia està sota
sospita. Què saben els mestres de com educar els meus fills, què sabran els
metges de com he de cuidar-me, què saben els historiadors del que realment va
passar. En aquesta desconfiança de tota autoritat, el patrimoni del coneixement
i la seva administració ha recaigut en cada individu, que renuncia al discurs
oficial per muntar-se’n un a base de combinats de recepta pròpia. Així com hom
barreja els metges de la seguretat social amb l’homeopatia o les flors de Bach,
la religió pot personalitzar-se amb una base catòlica i una melmelada panteista
amb unes gotes d’essència zen. Segons aquest relativisme postmodern, el
coneixement històric també ha rebut. Com si el passat fos un territori
inaccessible, inaprehensible, els historiadors poden oferir-ne versions, explicacions
enllaçades amb uns principis de causalitat equiparables gairebé als principis
narratius que guien les rondalles. Discutible és que decreixi la possibilitat
de coneixement, però sense dubte creix la possibilitat d’informació històrica,
com si fossin preferibles les peces del trencaclosques abans de ser muntades.
Les fonts accessibles des de casa mateix arriben a ser marejadores. Vet-ne aquí
dues d’ingents per a les comarques gironines: el Ministeri de Cultura ha
digitalitzat i posat a la xarxa 236 publicacions periòdiques gironines del
segle XVIII ençà que eren a diverses biblioteques públiques. Aquesta Biblioteca
Virtual de Premsa Històrica posa a l’abast els
facsímils de la Gazeta de Gerona (1793), tots els volums de la Revista
de Gerona (1878-1895) o el setmanari Altaveu de Ripoll (1931), entre
tants altres. I la segona: les fitxes bolcades també a internet dels fons de
l’Arxiu Diocesà de Girona, gràcies a un conveni entre el Bisbat i la Diputació
i, sobretot, a la labor d’anys de l’arxiver Josep M. Marquès i el seu
col·laborador Pere Trijueque. Les xifres són també espectaculars: 3.190
escriptures medievals transcrites, 7.000 pergamins resumits, 12.000 fitxes de
processos elaborades, 211.129 dispenses matrimonials documentades, cap a
100.000 actes de 1.354 volums diferents extractades. Entesa com un servei
públic, el web (www.arxiuadg.org) ofereix més de 26.000 pàgines que,
mecanografiades i relligades, físicament superen els dos metres lineals de
prestatgeria. Tot, a un clic de ratolí.
[@more@]
Hola!
El meu nom és Isa i estic al meu últim semestre a la UOC. Estic preparant el meu Treball Final de Carrera (TFC) sobre els blogs i necessitaria de la teva ajuda. M’agradaria comptar amb la teva col•laboració i que responguessis un qüestionari sobre els blogs i Internet que he allotjat al següent domini:
http://www.icarreteroc.net
Només et prendrà uns minutets i per mi és molt important, sense respostes no hi ha treball
Un cop finalitzat, el treball serà publicat, tornaré a passar per dir-te on i l’adreça del teu blog sortirà a la llista de participants (si estàs d’acord).
Moltes gràcies!!
Isa
¡Hola!
Mi nombre es Isa y estoy en mi último semestre en la UOC. Estoy preparando mi Trabajo Final de Carrera (TFC) sobre los blogs y necesitaría tu ayuda. Me gustaría contar con tu colaboración y que respondieras un cuestionario sobre los blogs e Internet que he alojado en el siguiente dominio:
http://www.icarreteroc.net
Sólo te ocupará unos minutos y para mí es muy importante, sin respuestas no hay trabajo
Una vez finalizado, el trabajo será publicado. Volveré a pasar para decirte dónde y la dirección de tu blog saldrá en la lista de participantes (si estás de acuerdo).
¡Muchas gracias!
Isa