Mentre a Figueres s’han alliberat dels 300.000 estornells que els rondaven tot desviant-los cap als aiguamolls de l’Empordà, a Girona se’ns ajunten amb una altra plaga d’un bestiar molt peculiar. Se’ls pot observar arrapats a les parets de molts edificis, ben vistents mercès al seu vermell encès. Vénen de lluny, segurament de Xina, i s’estaran aquí ben bé fins passat festes. Hiverns enrere se n’havien vist, però mai tants com enguany. Amb la seva actitud tan sospitosa, mig enfilats dalt d’una escala i el seu uniforme de plàstic, com si anessin a violar un domicili amb èbola, n’hi ha per alarmar-se i trucar a la policia. Més que lletjos, fan mitja basarda. Davant l’abstencionisme de les autoritats, la societat civil s’ha organitzat (l’altra societat civil, la que no penja papàs noel), encarnant-se en defensora de les essències pàtries, i ha brandat el tió com a costum nostrat. Doncs en una batalla de tradicions, potser el pare Noel sortiria guanyant a Girona, perquè un dels costums nadalencs gironins més antics de què es té constància escrita és el bisbetó, celebració que encara cueja a llocs com Montserrat. Un escolà era nomenat bisbe i, entre d’altres trapelleries, podia fer sermons i fer befa dels sagraments dins la catedral i l’església de Sant Feliu. L’origen del bisbetó era la festa del bisbe St. Nicola di Bari, el mateix sant que va derivar en Sant Nicolau i, rodat el món i tornat al Born, en Santa Claus, en el senyor barbut vestit de roig cocacola que ara penja dels balcons gràcies a la globalització i als preus rebentats dels basars.
Ahir va arribar la competència. Van parar campaments a Olot, a Girona, arreu de la comarca. De tota manera, em penso que Ses Majestats no han pas de patir. El Pare Noel -o el Tió- a l’inici de la campanya i els Reis tancant-la, són les columnes d’Hèrcules que asseguren la desmesura i l’opulència tot doblant-la. M’ensumo que Santa Claus suma: ¿els regals del 25 desembre substitueixen els regals del 6 de gener, o més aviat s’hi afegeixen? ¿De debò hi ha pares capaços de resistir l’embat de les cavalcades, els fanalets i els lluentons d’avui, el gran engany col·lectiu que ni el telenotícies gosa desmentir? Asseguraran a la canalla que el Tió Noel ja ha complert dies abans i que haurien d’estar contents per la racionalitat d’aquesta proposta, ja que els permet jugar durant les vacances escolars; i que per tant no cal parar ni cistella ni tres copetes d’anís ni rosegons per als camells? Em penso que aquesta nit els milers de Santa Claus sí que han quedat ben penjats a la intempèrie.
[@more@]
Quant a joseppujol
Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
