Malgrat el seu títol equívoc, Jazzid no era tant una mostra sobre les darreres tendències del jazz contemporani sinó, com aclaria el subtítol, una història del jazz a les comarques gironines. Vista i no vista, l’exposició de la Casa de Cultura seguia la petja d’una anterior, Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60, que mostrava un altre corriol extraoficial per on han transitat certes músiques gironines al llarg del segle XX. També hi havia històries de dèries i excepcions. La d’un maridatge primerenc entre les cobles i el jazz ja als feliços 20, la d’un vidrerenc –Ramon Garriga– capaç d’endegar un actiu Club de Jazz als anys 50, les de tres músics –Saurina, Torrent i Caballeria– pioners en gosar el be bop i el swing, les de big bands miraculoses nedant a contracorrent –La Big Band de Girona, la Selva Big Band, La Impuls–, o la de Mr. Soul, un grup de jazzmen que va triomfar mundialment per internet anys després que ningú no els fes cas per aquests verals. A més dels músics, entre els jazzferits gironins hi ha hagut sortosament vocacionals de la gestió, de la fotografia i de l’arxiu. Els primers han possibilitat escoles, seminaris, festivals i concerts a llocs on la paraula jazz només convidava a jaure. Els segons han aprofitat la fotogènia de saxos, suor i galtes, de dits i pianos i baquetes, fornint de material gràfic als tercers, gent com Jaume Tauler, el comissari de la mostra, capaços de treure a la llum la foscor creativa de les caves.
[@more@]
