L’Anunciata a Vilobí

La pastora de Cal Tet (Vilobí d’Onyar, 1953). Fotografia de Joaquim Puigvert.

(per tal que l’Àngel del pessebre vivent ho llegeixi des del terrat de casa els pares)

Abans d’anar cap l’establia
i pregonar, allà on sia,
la novetat de Cal Fuster
–el que és casat amb la Maria–,
a dalt m’han dit que, si em ve bé,
us avisés de la follia
de prendre el món com un joguet:
guardeu el seny, cuideu la fred.

 

Jo us buscava en un pessebre,
molsa i siureny, rovelló i llebre,
les rentadores a l’Onyar,
tot m’ho esperava ple de gebre,
i el carreter i el bosquetà
sense calor ni aquesta febre.
No fan esclops l’Andreu ni en Tet:
guardeu el seny, cuideu la fred.

 

Si n’hi havia una pastora
que ja no hi és, i un s’enyora
de no trobar-la al mig del tros,
el cap nevat, d’un blanc de llora,
el cos menut, gaiato gros.
La figureta ja n’és fora
i el betlem vostre és incomplet,
guardeu el seny, cuideu la fred.

 

No oblidarà, aquell que tiri
per cal Marxant i allà es giri,
tres casalots on creix l’agram;
i al corral vell, aquell d’en Liri
en lloc de xais hi ha cotxam.
Plouen records, un xiri-miri
de pols damunt de cada indret.
Guardeu el seny, cuideu la fred.

 

Sorrut, Sant Llop m’ho remugava
allà al seu cau de tosca i lava,
i Sant Dalmai n’ha fet raons,
del vostre cel, que bescanviava
àngels i estels per avions
que us estan fent la nit tan brava.
La de les Fonts diu que té set,
guardeu el seny, cuideu la fred.

 

Que per molts anys dugueu bufanda,
vulgueu calenta la vianda,
no tingueu feina a menar l’hort
i per la neu espereu tanda,
que qui té fred, té seny i sort.
De mocar el món us faig comanda
i  de passar a veure el Xiquet.
Guardeu el seny, cuideu la fred.

 

Gràcies dono altra vegada
a en Florenci per l’estada
i a l’Hermínia també;
són una gent enraonada,
el seu terrat em va molt bé
per fer del cel una ambaixada.
No ho trenqueu tot, fent cau i net,
guardeu el seny, cuideu la fred.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en La Selva, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.