Mercat de Reis

Mentre nosaltres desembolicàvem regals, i a alguna joguina estrenada de poc ja li arribava el seu Sant Esteve, a la Devesa hi va haver mercat el matí de dissabte, dia de Reis. De menors dimensions que de costum, el freqüentaven sobretot magrebins, aliens al remat de la nostra disbauxa nadalenca. Hi havia parades petites on només es despatxaven mates de julivert, menta i api; d’altres amb catifes de totes mides, encara d’altres plenes de lilaines  electròniques barates. L’austeritat d’aquelles parades tenia el gust reconfortant de la poma que, per fi, podem tornar a menjar per postres, superat el vici els torrons. Aquest basar frugal es repartia sota els plàtans centenaris i damunt l’asfaltat ran del Ter, la disposició imposada des de fa un temps i després d’una agra i llarga polèmica amb els marxants. Tot i relegat a una obaga humida i inhòspita, el mercat de la Devesa resisteix en la seva vocació de comerç menut i popular. Costarà molts de centres comercials i moltes ofertes, desbancar-lo. Menys enlluernador però més sostenible, menys capitalitzat però més diversificat, poc pintoresc però ben colorista, el mercat encara permet allò que ja sembla impossible: que l’hortolà gestioni els seus productes sense intermediaris, que no t’omplin de plàstics i safates i disseny, que la fruita i el tracte siguin propers, que sigui escenari de la diversitat. M’estranya que un ajuntament amb regidors ecologistes no hi aposti amb més fermesa.