Doncs el futbol tampoc no es desdiu tant amb el Nadal, l’únic que el corral de cada ovella va més per bars que per llars. El pay-per-view ha recreat una altra mena de parròquies, i enguany la missa del gall s’ha avançat un parell de dies i a hores més comercials. N’hi ha que vàrem optar per la religió Poulenc, i som els que vam sortir-ne més ben recompensats. A l’Auditori es presentava el nou format de la Jove Orquestra Athenea, un ensemble de solistes amb un concert sorprenent, basat en la música primerenca d’un autor que sonava tan jove com els seus mateixos intèrprets. Esperrucats i badallant, vestits amb pijama i bata i acompanyats per l’actor David Planas, que anava jugant amb els textos dels poetes musicats per Poulenc, els músics van sonar molt més desperts del que la disfressa prometia. Les lleganyes eren de per riure. I sí, aquest surrealisme extravertit i fresc també lligava molt amb el Nadal, perquè és només per aquestes dates quan és possible fer tornar una colla d’estudiants de música repartits per tota la geografia europea. Actualment hi ha tota una colònia d’estudiants gironins constipant-se en terres alemanyes, suïsses i franceses. Passat festes, molts d’ells reprendran els estudis on potser acabaran establint-se, en una silenciosa fuga de sensibilitats, perquè hi ha nords, des d’aquí incomprensibles, que prefereixen disposar de diverses orquestres simfòniques que no pas un bon (?) equip de futbol.
[@more@]
