Amb ànims periodístics,
la meva mare m’informa del desallotjament violent d’uns okupes que s’ha
produït, aquest matí de diumenge, en plena plaça del poble. En el seu retorn
anual, unes orenetes han trobat el seu niu, el que elles havien bastit amb el
seu propi bec, ocupat per uns pardals barruts. Una d’elles ha hagut d’arribar
fins a les ales contra un resistent. La meva mare, que defensa les orenetes
tant com Bécquer i Ponç Feliu, m’ha narrat aprovant-lo el triomf final de
l’espècie protegida, de la dama contra el vagabund. Ha estat la notícia del cap
de setmana, perquè la dinàmica del poble per als dissabtes i els diumenges
consisteix en deixar reposar els carrers. La majoria de comerços tanquen ja els
dissabtes a la tarda, la missa aglutina minories, de futbol ja no n’hi ha, i el
govern local renuncia de gust a programar qualsevol activitat col·lectiva que,
de fet, ningú no demana. Tothom ja s’ha equipat de joguines electrodomèstiques, la ciutat és a prop i, fet i fotut, tampoc cal fer-se tant amb
els veïns. Així el poble pot assemblar-se a qualsevol urbanització residencial,
i en el silenci de la tarda només ressona el ball dels jubilats al polisportiu,
els únics que continuen insistint en antigues formes de socialització.
la meva mare m’informa del desallotjament violent d’uns okupes que s’ha
produït, aquest matí de diumenge, en plena plaça del poble. En el seu retorn
anual, unes orenetes han trobat el seu niu, el que elles havien bastit amb el
seu propi bec, ocupat per uns pardals barruts. Una d’elles ha hagut d’arribar
fins a les ales contra un resistent. La meva mare, que defensa les orenetes
tant com Bécquer i Ponç Feliu, m’ha narrat aprovant-lo el triomf final de
l’espècie protegida, de la dama contra el vagabund. Ha estat la notícia del cap
de setmana, perquè la dinàmica del poble per als dissabtes i els diumenges
consisteix en deixar reposar els carrers. La majoria de comerços tanquen ja els
dissabtes a la tarda, la missa aglutina minories, de futbol ja no n’hi ha, i el
govern local renuncia de gust a programar qualsevol activitat col·lectiva que,
de fet, ningú no demana. Tothom ja s’ha equipat de joguines electrodomèstiques, la ciutat és a prop i, fet i fotut, tampoc cal fer-se tant amb
els veïns. Així el poble pot assemblar-se a qualsevol urbanització residencial,
i en el silenci de la tarda només ressona el ball dels jubilats al polisportiu,
els únics que continuen insistint en antigues formes de socialització.
Als
afores, tot i la poca pluja, puntegen els sembrats i a l’hort potser sobreviurà
el magraner. Aquesta tarda de diumenge sembla que només els camps i els pardals
sàpiguen que la primavera ha arribat al poble.
afores, tot i la poca pluja, puntegen els sembrats i a l’hort potser sobreviurà
el magraner. Aquesta tarda de diumenge sembla que només els camps i els pardals
sàpiguen que la primavera ha arribat al poble.
