A mi, "Boig per
tu" em posava una mica nerviós: "Reflexada en la teva llum", refilava Carles
Sabater mentre jo li replicava mentalment: "reflectida". El canvi s’hauria vist
com un encarcarament noucentista? En l’esvelt entorn del pop català els correctors sempre han tingut mala premsa, perquè els
pensen com una colla d’avinagrats que tot ho omplen de llurs, àdhucs i
cabòries. En un món de consomés, ningú no gosa l’escudella. Així com les
cançons populars acaben essent retrats de l’estat de la llengua, del seu ús i
de les seves flaqueses, ara s’hi pot constatar com hi pateix la ella. Berta,
d’altra banda una cantant excel·lent, quan versiona la cançó de Sau hi substitueix
la llum, llançada, lluent i lliscant, per una trista "ium". Macaco, quan canta en català amb els Gossos, tampoc sap dir-la.
A més a més, ja no cal acomplexar-se amb la ela velar catalana que ens traïa en
parlar castellà, perquè ja es va aprimant tota sola. Tanmateix, estant com
estem, què els hi vols anar a dir? Mil gràcies per cantar en català, però
podrien evitar aquest vici fonètic de la iotització? És a dir, podrien
pronunciar el que nosaltres no sempre practiquem, menjant torrades amb ai i evitant els pois? I podrien, ja que hi som, sonoritzar i ensordir quan cal,
usar més pronoms febles, anar amb compte amb les vocals obertes i tancades i,
si escau en el seu dialecte, neutralitzar la neutra? Vés per on, jo patia pel
reflectida i em calia fer-ho per la llum que llangueix.
tu" em posava una mica nerviós: "Reflexada en la teva llum", refilava Carles
Sabater mentre jo li replicava mentalment: "reflectida". El canvi s’hauria vist
com un encarcarament noucentista? En l’esvelt entorn del pop català els correctors sempre han tingut mala premsa, perquè els
pensen com una colla d’avinagrats que tot ho omplen de llurs, àdhucs i
cabòries. En un món de consomés, ningú no gosa l’escudella. Així com les
cançons populars acaben essent retrats de l’estat de la llengua, del seu ús i
de les seves flaqueses, ara s’hi pot constatar com hi pateix la ella. Berta,
d’altra banda una cantant excel·lent, quan versiona la cançó de Sau hi substitueix
la llum, llançada, lluent i lliscant, per una trista "ium". Macaco, quan canta en català amb els Gossos, tampoc sap dir-la.
A més a més, ja no cal acomplexar-se amb la ela velar catalana que ens traïa en
parlar castellà, perquè ja es va aprimant tota sola. Tanmateix, estant com
estem, què els hi vols anar a dir? Mil gràcies per cantar en català, però
podrien evitar aquest vici fonètic de la iotització? És a dir, podrien
pronunciar el que nosaltres no sempre practiquem, menjant torrades amb ai i evitant els pois? I podrien, ja que hi som, sonoritzar i ensordir quan cal,
usar més pronoms febles, anar amb compte amb les vocals obertes i tancades i,
si escau en el seu dialecte, neutralitzar la neutra? Vés per on, jo patia pel
reflectida i em calia fer-ho per la llum que llangueix.
Em pensava que era l’única que quan sentia aquesta cançó em quedava encallada corregint la paraula.
Tens tota la raó i l’estat de la llengua no es veu només en les cançons, posa TV3 i t’esgarrifaràs.