El vot amb cua

Qui no hagi jugat
a ser alcalde del seu poble des del cafè, no sap el que es perd. Sobretot, l’ús
i abús del condicional i el somieig: faria, construiria, prohibiria. Jo hi
augmentaria la democràcia participativa mitjançant les noves tecnologies, que
permeten la informació, el debat i el vot des de casa mateix, decidint des dels
dos dies de festa local, posem pel cas, fins a partides del pressupost. El
procés participatiu que s’ha obert a l’entorn del futur de la Devesa de Girona hauria de
rescatar vells somnis assamblearis, si no fos perquè l’enfosqueixen dues ombres
que hi planen, la primera el partit pres que d’entrada hi té l’Ajuntament, i la
segona és la incògnita de si el debat acabarà o no essent vinculant. El
protocol engegat és impecable, així com la pàgina web o els tallers presencials,
tot un homenatge a la participança. D’acord, som-hi, vota-hi i passa-ho, però,
i després? Què s’entén exactament per una decisió consensuada? Que decidirem el
color però no l’emplaçament del pavelló d’esports? Com una veu més,
l’Ajuntament hi hauria d’ensenyar les cartes, les raons per les quals vol
situar el pavelló dins el parc i no a Fontajau, què opina de traslladar la Fira i les fires, i del
mercat, i dels aparcaments. Potser seran prou convincents, els seus motius. I
si no ho són, resignació i canvi de plans. Si aquests vots no porten cua, s’espatllarà
aquesta joguina democràtica tan fràgil que són els processos participatius.