Com estimar els Setges

No hi podem pas
posar el mateix entusiasme de fa cent anys quan, celebrant el primer centenari
dels Setges de Girona, van plantar el lleó a la Plaça del Lleó, damunt un
baluard de les antigues muralles. Cent anys després, ens és més proper
l’escepticisme amb què s’ho van mirar tot Bertrana i Diego Ruiz, els autors de La locura d Álvarez de Castro. Encara
van ser massa indulgents amb el general: al capdavall l’alienació mental li suposa
una disculpa, al militar mesell, suïcida, àvid de sang i setge. No hi podem
posar entusiasme, en la decisió dels gironins decidits a acompanyar-lo fins
morir, en favor del ranci Ferran VII. A causa de tots aquests ideals equivocats
van deixar hipotecada la ciutat durant tota la centúria. Molt a commemorar,
doncs, però res a celebrar. O sí. Se’n pot valorar la seva desídia, els seus
pecats d’omissió. Perquè van convertir la ciutat en un cementiri de ruïnes, amb
una població devastada i una economia incapaç de cap revolució industrial; perquè
en comptes de la llibertat, de la fraternitat i la igualtat van optar per un
estat insolvent i caduc, ens van llegar un barri antic que avui ens
enorgulleix. I perdent l’oportunitat de ser francesos no hem viscut allò que
ells experimenten com a grandeur,
però tampoc el seu centralisme eficient que ha de reconèixer massa tard les
llengües minoritàries i el valor de la diversitat. Unes arquitectures
venerables i una llengua amenaçada, dues antigalles estimades que, d’alguna
manera, devem als Setges.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.