Excés d’amor propi

 

Venint a recollir
el premi Anglada a Figueres, atorgat per l’institut Ramon Muntaner, l’escriptor Quim Monzó ha aprofitat per picar la cresta als empordanesos i, per extensió, als gironins. Venia a dir que estàvem massa encantats d’haver-nos conegut, i que aquesta arrogància ens perjudica: “Són una gent collonuda, però si tinguessin una mica menys de presumpció, els aniria molt bé”, sigui dit tot de molt bon rotllo. Com que tinc en alta estima la perspicàcia de Monzó, vaig posar-me a fer examen de consciència i he de reconèixer que sí, que com a gironí sento sovint un orgull olímpic i insensat per la meva marca de fàbrica, que passejo especialment quan sóc per terres barcelonines. Tant, que el foment de turisme gironí em deu una medalla o una botifarra dolça. Però m’ho perdono perquè en temps d’homogenïtzació global prefereixo tenir una identitat forta, i perquè el mal de gironisme em compensa dels atacs d’incomprensió, d’autoodi i el complex d’inferioritat que comporta ser i parlar català. Com a selvatà, en canvi, m’afegeixo a les crítiques de Monzó a segons quins empordanesos. Sembla com si només ells haguessin inventat les sardanes i els brunyols, com si a partir dels Quatre Cantons de la Rambla cap a migdia ja estiguéssim emborderits per Xavalàndia. A aquests empordanesos aristòcratics sempre cal recordar-los que Pla va descriure la Selva com una de les comarques més fines del país. Posats a ser imperfectes, que ho siguem per excés d’amor propi.



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en La Selva, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.