Malgrat que ja no el faci servir, encara m’agrada
retrobar-me amb aquest exlibris quan reapareix en obrir molts dels llibres que
em van acompanyar durant la meva època d’estudiant universitari. Sense lupa,
caldrà un acte de fe per endevinar-hi la data al costat de la signatura, el 82
dibuixat amb el ròtring més prim de què disposava. Tal com hi queda ben palès,
els meus divuit anys eren força servils amb l’estètica noucentista que acabava
de descobrir, i en la donzelleta colltorçada no cal pas buscar-hi Modigliani
sinó molt de Fidel Aguilar. Més endavant el vaig trobar ingènuament
programàtic, de manera que ara he optat per un exlibris sense cap il·lustració,
discretíssim, potser massa i tot: tenen més d’encant les declaracions de
principis, encara que siguin una mica puerils, com aquest meu ja vell exlibris.
retrobar-me amb aquest exlibris quan reapareix en obrir molts dels llibres que
em van acompanyar durant la meva època d’estudiant universitari. Sense lupa,
caldrà un acte de fe per endevinar-hi la data al costat de la signatura, el 82
dibuixat amb el ròtring més prim de què disposava. Tal com hi queda ben palès,
els meus divuit anys eren força servils amb l’estètica noucentista que acabava
de descobrir, i en la donzelleta colltorçada no cal pas buscar-hi Modigliani
sinó molt de Fidel Aguilar. Més endavant el vaig trobar ingènuament
programàtic, de manera que ara he optat per un exlibris sense cap il·lustració,
discretíssim, potser massa i tot: tenen més d’encant les declaracions de
principis, encara que siguin una mica puerils, com aquest meu ja vell exlibris.
