Potser aquest no seria el lloc d’escriure-ho,
sinó les pàgines de cultura, ni jo en seria la persona idònia perquè en sóc
part lleugerament implicada. Però no me’n sé estar, de testimoniar aquí la
consistència que ha tingut el darrer projecte teatral de Xavier Albertí,
l’espectacle musical "Pinsans i caderneres", traslladat al festival Grec de
Barcelona després de la seva fugaç estrena a Girona, al Teatre Municipal, el
juny passat. No és lloc ni de descriure ni valorar l’espectacle, prou que ho
han fet les crítiques estupendes a aquesta repassada crepuscular i tragicòmica
a la història de la cançó catalana de Clavé a Montsalvatge, incloent-hi la
meravella dels cuplets injustament oblidats. Però com que sí és aquí lloc de
crònica comarcal, paga la pena vanagloriar-nos de la gironitat del projecte,
començant per la producció saltenca del centre d’arts escèniques del Canal, passant pel text de Narcís Comadira, ple així
mateix de referències gironines, i per la participació de l’actoràs de la Cellera Xavier
Pujolràs –rima necessària–, de la
cantatriu gironina Titon Frauca i el Cor del Conservatori de Girona. També de vegades ens oblidem que Xavier
Albertí és de Lloret de Mar. Amb resultats com el que ja estem enyorant,
després de la seva ràpida desaparició de la cartellera, és inevitable pecar de
gironitis. Així doncs, érem més cardines que no pas caderneres, els que vam
refilar fins el proppassat diumenge.
sinó les pàgines de cultura, ni jo en seria la persona idònia perquè en sóc
part lleugerament implicada. Però no me’n sé estar, de testimoniar aquí la
consistència que ha tingut el darrer projecte teatral de Xavier Albertí,
l’espectacle musical "Pinsans i caderneres", traslladat al festival Grec de
Barcelona després de la seva fugaç estrena a Girona, al Teatre Municipal, el
juny passat. No és lloc ni de descriure ni valorar l’espectacle, prou que ho
han fet les crítiques estupendes a aquesta repassada crepuscular i tragicòmica
a la història de la cançó catalana de Clavé a Montsalvatge, incloent-hi la
meravella dels cuplets injustament oblidats. Però com que sí és aquí lloc de
crònica comarcal, paga la pena vanagloriar-nos de la gironitat del projecte,
començant per la producció saltenca del centre d’arts escèniques del Canal, passant pel text de Narcís Comadira, ple així
mateix de referències gironines, i per la participació de l’actoràs de la Cellera Xavier
Pujolràs –rima necessària–, de la
cantatriu gironina Titon Frauca i el Cor del Conservatori de Girona. També de vegades ens oblidem que Xavier
Albertí és de Lloret de Mar. Amb resultats com el que ja estem enyorant,
després de la seva ràpida desaparició de la cartellera, és inevitable pecar de
gironitis. Així doncs, érem més cardines que no pas caderneres, els que vam
refilar fins el proppassat diumenge.
