El dia dels óssos

Publicat el 9 juny 2009 per joseppujol
El dia en què tornin els óssos a les muntanyes del Vallespir, i un d’ells copuli amb una verge, els francesos marxaran. El novel·lista Joan-Lluís Lluís va convertir Prats de Molló i els seus carnestoltes, a El dia de l’ós, en un relat opressiu sobre l’alienació i l’alteritat, en un viatge al cor de les tenebres que es troba a casa mateix i on eren vigents llegendes com les del dia de l’ós. No sé pas com duen el tema de les verges, però pel que fa als óssos, dono fe que ja han tornat a la Catalunya Nord. Triomfants, rics i plens. De casualitat vam posar el Canal 33 el dissabte a la nit i els vam poder contemplar en tota la seva natura esplendorosa, noble i feréstega, barallant-se a tota ultrança damunt la gespa, aclamats per un gran estol de banderes catalanes, estelades i andorranes. Quina gesta, la de la USAP, quins almogàvers! Ara i aquí voldria tenir la capacitat hímnica de Píndar, de Walt Whitman o de Narcís Comadira, però hauré de callar perquè de rugbi no hi entenc un borrall. M’hi esmerçaré d’ara endavant, tot per la pàtria. Potser la ficció de Joan-Lluís Lluís va ser profètica, perquè alguna cosa francesa va començar a recular amb la festa dels óssos. França és feta de porcellana, de dones sofisticades i gòtiques, de loquacitat, elegància, segle divuit i xampany. Però ni el rossellonès David Marty és Carla Bruni, ni el Castellet té gaire res de Versalles. França és la línia, però ells són el volum; els uns faigs, els altres alzines; Debussy i Comelade, mantega i oli. Ho sap, la USAP, que ells són romànics i ferrenys, que són Gentil i Tallaferro i són l’esgarip potent de la tenora? Em penso que no, que encara no han vist la verge. I ho sabem, aquí al sud? Doncs per què no vam sortir al carrer a celebrar-ho un altre cop? Hem quedat a deure coets i entusiasme per al gran dia dels óssos catalans.

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.