Dissabte de partit

Publicat el 13 abril 2010 per joseppujol
Des que estic llegint la darrera novel·la de Lluís Muntada, L’elegància del número zero, entre moltes altres coses una defensa tenaç de l’art del futbol, que em sotmeto a examen de consciència, dolor dels pecats i propòsit de l’esmena. Confesso pecat de supèrbia, el de futbòfob. Ni m’agrada el futbol, ni em complau la dictadura de la massa i dels mitjans en el seu ofec de la diversitat cultural i esportiva. Però com que sóc futbòfob passiu, no considero de bon to fer-ne gala i aigualir la festa d’aquests dies; és més, participo d’una discreta alegria pels triomfs del Barça, per la seva educada filosofia de joc, pels valors que transmet, confrontats als del Madrid. Ni en la futbofòbia sóc constant, potser és que més aviat sóc futbúlic. Tampoc crec necessària a dia d’avui, com l’escriu Muntada, dolgut, una legitimació cultural del futbol. Com el còmic, com la música pop, com algunes sèries de televisió, no cal entrar a discutir-ne la creativitat, la capacitat d’emocionar, de comunicar quelcom similar a la transcendència, en definitiva, el poder que sí atorguem sense reserves a l’art. Potser només ho discutirà l’acadèmia, l’acadèmia que fa temps que ha perdut el monopoli de ser garants del gust. El futbol és un art, encara que als futbòfobs ens sigui aliè. El nostre pecat de supèrbia no és altra cosa que orgull de la diferència, la coneguda estratègia que tota minoria adopta per sobreviure. Dissabte passat vam saber-nos repartir equitativament els carrers nocturns. Girona va ser nostra fins a quarts de dotze, temperada i plena de la seva bellesa més fantasmal. Passejant-nos-hi vàrem ser tan aristòcrates com els gats, cofois de ser pocs, satisfets perquè un tipus de plaer se’ns és negat. Lluny, dellà les parets, els altres, la multitud bullent. Quina mena d’intensitat es deu sentir, davant la música de Messi?

Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d'Onyar (La Selva) però gironí de professió. Treballo com a professor d'Història de la Cultura a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d'altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L'estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema. https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.