El viatger que vulgui fer turisme
cultural per les comarques gironines, tard o d’hora tindrà com a fita una
església, atès el patrimoni artístic que s’hi arrecera. Si aquesta església és,
com sol ser habitual, lloc de culte, caldrà que aquest turista s’encomani,
segons les seves creences, a Déu o a la benvolença del destí. En el cas que Déu
o el destí no el puguin atendre en aquell precís moment, es trobarà amb algun
temple que segueix el model olotí. A El Cartipàs, el fèrtil fulletó que edita
l’Institut de Cultura d’Olot i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, el professor de
la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert es queixa de les dificultats per
visitar l’església de Sant Esteve d’Olot, sempre tancada a les visites culturals,
malgrat el quadre del Greco, el retaule barroc del Roser i altres tresors d’art
ara per ara només accessibles als clients, perdó, creients. En canvi, si la
divinitat o l’atzar s’han llevat amb un somriure, el visitant tindrà la sort de
trobar una església com la de Castelló d’Empúries, modèlica no només com a
esplèndida catedral gòtica, sinó com a gestió patrimonial. L’entrada hi és
franca i els horaris d’obertura, generosos i raonables. De més a més, la
parròquia s’ha organitzat per endegar un petit museu, per restaurar l’orgue
neoclàssic, la capella barroca dels Dolors i el retaule gòtic, i aviat les institucions acordaran amb el Bisbat una
restauració estructural de l’edifici del segle XIV. On no s’ha deixat en mans
de l’atzar ni de la Providència divina, perquè de diners no hi entenen, és en
la gestió de l’accés a la catedral de Girona, que fa poc ha presentat el balanç
d’un any de cobrament per l’entrada. S’ha fet calaix, com era d’esperar:
260.000 euros. El capítol ja es planteja projectes de restauració amb els
superàvits del futur i fins i tot, comprensiu amb les protestes dels gironins,
ha canviat el dia setmanal d’accés lliure a la nau gòtica del dilluns al
diumenge. Això sí, l’entrada enguany puja de tres a quatre euros. Tot i
resignar-nos a aquest nou plantejament empresarial, autàrquic i eficient, els
gironins no podem evitar sentir-nos encara com si ens haguessin posat tanca i
taquilla al parc de la Devesa. Però els vents de neoliberalisme i
privatitzacions bufen per a tothom, i no podem demanar a una entitat privada
com és l’Església una generositat que no tenen les mateixes institucions
públiques, que en els seus museus posen preu a l’experiència de l’art.
cultural per les comarques gironines, tard o d’hora tindrà com a fita una
església, atès el patrimoni artístic que s’hi arrecera. Si aquesta església és,
com sol ser habitual, lloc de culte, caldrà que aquest turista s’encomani,
segons les seves creences, a Déu o a la benvolença del destí. En el cas que Déu
o el destí no el puguin atendre en aquell precís moment, es trobarà amb algun
temple que segueix el model olotí. A El Cartipàs, el fèrtil fulletó que edita
l’Institut de Cultura d’Olot i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, el professor de
la Universitat de Girona Joaquim M. Puigvert es queixa de les dificultats per
visitar l’església de Sant Esteve d’Olot, sempre tancada a les visites culturals,
malgrat el quadre del Greco, el retaule barroc del Roser i altres tresors d’art
ara per ara només accessibles als clients, perdó, creients. En canvi, si la
divinitat o l’atzar s’han llevat amb un somriure, el visitant tindrà la sort de
trobar una església com la de Castelló d’Empúries, modèlica no només com a
esplèndida catedral gòtica, sinó com a gestió patrimonial. L’entrada hi és
franca i els horaris d’obertura, generosos i raonables. De més a més, la
parròquia s’ha organitzat per endegar un petit museu, per restaurar l’orgue
neoclàssic, la capella barroca dels Dolors i el retaule gòtic, i aviat les institucions acordaran amb el Bisbat una
restauració estructural de l’edifici del segle XIV. On no s’ha deixat en mans
de l’atzar ni de la Providència divina, perquè de diners no hi entenen, és en
la gestió de l’accés a la catedral de Girona, que fa poc ha presentat el balanç
d’un any de cobrament per l’entrada. S’ha fet calaix, com era d’esperar:
260.000 euros. El capítol ja es planteja projectes de restauració amb els
superàvits del futur i fins i tot, comprensiu amb les protestes dels gironins,
ha canviat el dia setmanal d’accés lliure a la nau gòtica del dilluns al
diumenge. Això sí, l’entrada enguany puja de tres a quatre euros. Tot i
resignar-nos a aquest nou plantejament empresarial, autàrquic i eficient, els
gironins no podem evitar sentir-nos encara com si ens haguessin posat tanca i
taquilla al parc de la Devesa. Però els vents de neoliberalisme i
privatitzacions bufen per a tothom, i no podem demanar a una entitat privada
com és l’Església una generositat que no tenen les mateixes institucions
públiques, que en els seus museus posen preu a l’experiència de l’art.
[@more@]
