Homes: ahir, potser, les veïnes de gènere us van deixar plantats. “Al
congelador hi ha pizza, tu mateix”, i van sortir amb les amigues per celebrar el
Dia de la Dona. Que facin, que ens excloguin, que siguin reines per un dia. El
8 de març està sospitosament a prop de Carnestoltes fins gairebé al punt de
confondre-s’hi: els balls de la dona, quina de les dues diades celebren? El
poder sap que a canvi de l’aquiescència d’uns pocs dies d’inversió de rols, la
bassa d’oli queda garantida per a la resta de l’any. Els antics grecs ja
deixaven que les dones es convertissin per uns dies en fúries, en bacants
enfellonides durant el culte a Dionís per, a canvi, tenir-les sense vot ni veu,
recloses als gineceus. Però generacions de dones s’han estat davant la porta de
casa seva esperant silenciosament, no pas assegudes sinó escombrant o cosint o
pelant patates, i aviat veuran passar el cadàver del seu vell enemic. Ja els
està passant per davant, aquest mascle gandul o destraler que protagonitza
espots publicitaris que ens ridiculitzen, aquests maltractadors que fan
avergonyir-nos del nostre gènere, aquests homes de Mart associats a valors
quartelaris, agressius, premoderns. La masculinitat cotitza a la baixa en el
mercat global. Amb aquests companys de viatge, començo a entreveure la
necessitat d’un Dia de l’Home, dedicat bàsicament a fer teràpies de grup sobre
autoestima, a revelar-nos que, fet i fet, ser mascle tampoc no està pas tan
malament.
congelador hi ha pizza, tu mateix”, i van sortir amb les amigues per celebrar el
Dia de la Dona. Que facin, que ens excloguin, que siguin reines per un dia. El
8 de març està sospitosament a prop de Carnestoltes fins gairebé al punt de
confondre-s’hi: els balls de la dona, quina de les dues diades celebren? El
poder sap que a canvi de l’aquiescència d’uns pocs dies d’inversió de rols, la
bassa d’oli queda garantida per a la resta de l’any. Els antics grecs ja
deixaven que les dones es convertissin per uns dies en fúries, en bacants
enfellonides durant el culte a Dionís per, a canvi, tenir-les sense vot ni veu,
recloses als gineceus. Però generacions de dones s’han estat davant la porta de
casa seva esperant silenciosament, no pas assegudes sinó escombrant o cosint o
pelant patates, i aviat veuran passar el cadàver del seu vell enemic. Ja els
està passant per davant, aquest mascle gandul o destraler que protagonitza
espots publicitaris que ens ridiculitzen, aquests maltractadors que fan
avergonyir-nos del nostre gènere, aquests homes de Mart associats a valors
quartelaris, agressius, premoderns. La masculinitat cotitza a la baixa en el
mercat global. Amb aquests companys de viatge, començo a entreveure la
necessitat d’un Dia de l’Home, dedicat bàsicament a fer teràpies de grup sobre
autoestima, a revelar-nos que, fet i fet, ser mascle tampoc no està pas tan
malament.
[@more@]
Aquesta reflexió la faig sovint també!
A algunes els agrada reivindicar-se a totes hores. Jo trobo que ja no els cal. No com a dones, almenys. La dignitat l’hem d’exigir tots (i totes). Penso que el que demanen ara també ho hem de demanar els mascles, perquè això de la paritat (deu venir de parida) no ho veig gens clar. Igualtat sí, en tot i per tot. Paritat? Aviat l’haurem d’exigir nosaltres… És clar que, això de parir, ho han de fer elles!
l’enhorabona pel bloc!
a reveure. Au!