Durant aquesta tarda
d’abril, sota el cel blau i un sol d’infantesa, oneja una bandera tricolor
visible des de molts punts de la Girona monumental. Des del pont de Sant
Agustí, comparteix protagonisme amb la catedral i Sant Feliu. Vermella com un
pom de clívies, groga com la colza i morada com un raïm de glicines, una
república així només podia esclatar per primavera. No cal pas tenir profundes
conviccions republicanes per emocionar-se una mica davant del miratge que ha ideat
el Museu d’Història de la Ciutat per promocionar l’exposició sobre la Segona
República. El sol de tarda també daura el blanc i el torrat de la casa natal de
Rafael Masó, que el matrimoni Aragó-Huerta ha decidit donar a l’Ajuntament, en
un gest que els honora. Dos símbols de la ciutat d’ideals conviuen en aquest
encès panorama des del pont, l’un recuperat somnis del passat, l’altre
projectant-los cap al futur, dos símbols embotonats d’alegria cromàtica i
promeses. Altiva, senyorejant el paisatge en darrer terme del diorama, la
catedral s’entotsola i els ignora. Ella, el gran baobab secular que ha clavat,
fermes, les arrels en el territori i xuclant-lo el mostrava, ens representava,
ara és bàsicament un nou negoci turístic privat dins el parc temàtic del barri
vell. La gran carcassa: un dinosaure després del meteorit, menjant el pinso
dels turistes. De tant com riuen avui la casa i la bandera, encara és més palès
l’hivern de la icona.
d’abril, sota el cel blau i un sol d’infantesa, oneja una bandera tricolor
visible des de molts punts de la Girona monumental. Des del pont de Sant
Agustí, comparteix protagonisme amb la catedral i Sant Feliu. Vermella com un
pom de clívies, groga com la colza i morada com un raïm de glicines, una
república així només podia esclatar per primavera. No cal pas tenir profundes
conviccions republicanes per emocionar-se una mica davant del miratge que ha ideat
el Museu d’Història de la Ciutat per promocionar l’exposició sobre la Segona
República. El sol de tarda també daura el blanc i el torrat de la casa natal de
Rafael Masó, que el matrimoni Aragó-Huerta ha decidit donar a l’Ajuntament, en
un gest que els honora. Dos símbols de la ciutat d’ideals conviuen en aquest
encès panorama des del pont, l’un recuperat somnis del passat, l’altre
projectant-los cap al futur, dos símbols embotonats d’alegria cromàtica i
promeses. Altiva, senyorejant el paisatge en darrer terme del diorama, la
catedral s’entotsola i els ignora. Ella, el gran baobab secular que ha clavat,
fermes, les arrels en el territori i xuclant-lo el mostrava, ens representava,
ara és bàsicament un nou negoci turístic privat dins el parc temàtic del barri
vell. La gran carcassa: un dinosaure després del meteorit, menjant el pinso
dels turistes. De tant com riuen avui la casa i la bandera, encara és més palès
l’hivern de la icona.
[@more@]
