Pere Antoni, un pagès del s. XV, és la glòria local de Vilobí, després que els historiadors Vicens Vives i Josep M. Marquès en subratllessin el seu paper de mediador durant els moments més crispats de la guerra dels remences, quan molts pagesos es rebel·laren contra els seus senyors i contra l’esclavatge i els mals usos que suposava el sistema feudal.
Durant anys, Pere Antoni va anar amunt i avall, de Còrdova a la Vall d’Hostoles,entrevistant-se amb el rei Ferran el Catòlic i amb els cabdills remences revoltats, empenyorant-hi els seus béns per aconseguir una solució pactada, que va arribar amb la Sentència de Guadalupe. Pel seu tarannà dialogant, va estar a punt de sortir-ne escaldat diverses vegades, però al capdavall els seus esforços van reeixir: aquella fou pràcticament l’única revolta camperola a Europa on els pagesos van aconseguir uns drets propis d’homes lliures que d’altres només aconseguiren tres segles més tard.
La gestió del nostre vilobinenc honorable va ser difícil, assenyada i grisa, molt poc èpica, però que va estalviar sang i va sembrar justícia per a les generacions que havien de venir. Sense cap 11 de setembre per recordar-lo ni un bon cop de falç per entonar, sense la mística del fracàs que tant ens agrada als catalans, el nostre és un heroi una mica avorrit i suís, però els seus valors no caducaran ni ens avergonyiran. Avís: les comparacions de Pere Antoni amb José Montilla no són pertinents.
