Mendelssohn – Heine

Heinrich Heine (1797-1856). Juntament amb Goethe, és un dels poetes més musicats pels
compositors romàntics, sobretot a partir del seu triomf juvenil, Buch der Lieder, on ja mostrava la seva
facilitat creativa i domini formal. Després d’uns viatges per Anglaterra i
Itàlia, des del 1831 s’establí a París fins a la seva mort, integrant-se en el
món intel·lectual parisenc de Dumas, Balzac i Hugo. Els seus escrits en prosa,
crítics, revolucionaris i mordaços, foren prohibits el 1835 a Alemanya.



op. 19, núm. 4: Neue Liebe

In dem Mondenschein im Walde
Sah ich jüngst die Elfen reiten,
Ihre Hörner hört ich klingen,
Ihre Glöcklein hört ich läuten.

Ihre weißen Rößlein trugen
Goldne Hirschgeweih und flogen
Rasch dahin; wie wilde Schwäne
Kam es durch die Luft gezogen.

Lächelnd nickte mir die Königin,
Lächelnd im Vorüberreiten.
Galt das meiner neuen Liebe?
Oder soll es Tod bedeuten!


Nou amor

Al clar de lluna, en el bosc,
els elfs feien via dreta,
vaig sentir-los sonar els corns
i dringar la campaneta.

Duien, els seus corsers blancs,
banyes de cérvol daurades,
semblaven cignes volant,
lleugers com unes ventades.

Em va saludar la reina,
somrient, el cap vinclava.
Pel meu amor, somreia?
O la Mort, significava!


op. 34, núm. 6: Reiselied
Der Herbstwind rüttelt die Bäume,
Die Nacht ist feucht und kalt;
Gehüllt im grauen Mantel
Reite ich einsam, einsam im Wald.

Und wie ich reite, so reiten
Mir die Gedanken voraus;
Sie tragen mich leicht und luftig
Nach meiner Liebsten Haus.

Die Hunde bellen, die Diener
Erscheinen mit Kerzengeflirr;
Die Wendeltreppe stürm’ ich
Hinauf mit Sporengeklirr.

Im leuchtenden Teppich gemache,
Da ist es so duftig und warm,
Da harret meiner die Holde,
Ich fliege in ihren Arm!

Es säuselt der Wind in den Blättern,
Es spricht der Eichenbaum:
"Was willst Du, törichter Reiter,
Mit Deinem törichten Traum?"

Cançó de viatge
El vent les fulles agita,
tardorenc i humit. És fosc,
cobert amb la capa grisa
cavalco sol dins el bosc.

La meva pensa s’avança,
més lleugera que el galop,
i a la casa de l’aimada
se m’hi emporta de cop.

Borda el gos, i a les criades
els tremolen els llantions,
em llanço cap a l’escala
fent sonar els esperons.

Llum perfumada i calenta,
a la cambra me n’hi vaig,
allà m’espera la bella
i als seus braços em desfaig.

El vent les fulles espolsa,
i així el roure s’ha exclamat:
“Insensats somnis et porten,
vers on, cavaller insensat?”


[@more@]



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Música, Traduccions de lieder. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.