Mendelssohn – Lenau

Poemes de Nikolaus Lenau (1802-1850), hongarès de pares alemanys. La seva vida turmentada és
també molt representativa de cert arquetipus d’artista romàntic: un llarg
viatge cap a Amèrica, una història amorosa desgraciada, un llarg final pres de
la follia. La seva biografia inquieta i malencònica traspua constantment rera la seva obra lírica.



op. 71, núm. 4: Schilflied

Auf dem Teich, dem Regungslosen,
Weilt des Mondes holder Glanz,
Flechtend seine bleichen Rosen
In des Schilfes grünen Kranz.

Hirsche wandeln dort am Hügel,
Blicken durch die Nacht empor;
Manchmal regt sich das Geflügel
Träumerisch im tiefen Rohr.

Weinend muß mein Blick sich senken;
Durch die tiefste Seele geht
Mir ein süßes Deingedenken,
Wie ein stilles Nachtgebet

Cançó del joncar
A l’estanyol, aturat,
la llum de la lluna es banya,
trenant el pàl·lid rosat
amb un verd anell de canya.

Un cérvol passa devora,
musell amunt, fonedís.
Sovint, una ala s’arbora,
somiosa, entre el canyís.

Baixo l’esguard, abaltit;
mancat de recer i de balma,
mon cor et resa en la nit
una pregària calma.


op. 71, núm. 5: Auf der Wanderschaft
Ich wandre fort in fernes Land,
Noch einmal blickt’ ich um, bewegt,
Und sah, wie sie den Mund geregt,
Und wie gewinket ihre Hand.

Wohl rief sie noch ein freundlich Wort
Mir nach auf meinem trüben Gang,
Doch hört’ ich nicht den liebsten Klang,
Weil ihn der Wind getragen fort.

Daß ich mein Glück verlassen muß,
Du rauher, kalter Windeshauch,
Ist’s nicht genug, daß du mir auch
Entreißest ihren letzten Gruß?

En el camí
Marxava a terra remota
i un cop més em vaig girar,
li veia moure la boca,
i fer adéu amb la mà.

Eren paraules d’amiga,
un difícil passi-ho-bé,
vaig marxar sense sentir-la
perquè el vent s’ho endugué.

¿No era prou la desgràcia,
tros de vent despietat,
perquè em robessis amb ràbia
el seu darrer comiat?


[@more@]



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Música, Traduccions de lieder. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.