Schumann – Eichendorff

Joseph von Eichendorff (1788-1857): De família
noble, els seus estudis universitaris li van permetre conèixer Brentano i
Arnim. A més de poeta, va ser narrador, assagista, traductor i autor de teatre.
És un dels poetes més representatius del romanticisme alemany en la seva
exaltació de la natura des de la perspectiva del caminant o en la seva poesia
que imita les rondalles i el to popular, amb una gran harmonia entre la forma i
el contingut.


op. 77, núm. 1: Der frohe Wandersmann
Wem Gott will rechte Gunst erweisen,
Den schickt er in die weite Welt,
Dem will er seine Wunder weisen
In Berg und Wald und Strom und Feld.

Die Trägen, die zu Hause liegen,
Erquicket nicht das Morgenrot,
Sie wissen nur vom Kinderwiegen,
Von Sorgen, Last und Not ums Brot.

Die Bächlein von den Bergen springen,
Die Lerchen schwirren hoch vor Lust,
Was sollt’ ich nich mit ihnen signen
Aus voller Kehl’ und frischer Brust.

Den lieben Gott nur laß’ ich walten;
Der Bächlein, Lerchen, Wind und Feld,
Und Erd’ und Himmel will erhalten,
Hat auch mein Sach’ aufs Best’ bestellt.

El caminant feliç
Quan Déu vol prendre algú a sopluig
a l’ample món el du i l’emmena,
i els seus miracles així li ensenya,
al camp i al riu, al bosc i al puig.

Els indolents que a casa jeuen
no es mullaran amb la rosada;
saben, només, pujar mainada,
només pel pa suen i tresquen.

Piula l’alosa a tot plaer,
el rierol dringant davalla,
tot em diu “canta”, res em diu “calla”,
net d’esperit i a pulmó ple.

Déu manté el riu, el camp i el vent,
també l’alosa, i cels i Terra,
deixa’l prevaldre, Ell mai no erra,
tria el camí més adient.



op. 45, núm. 1: Der Schatzgräber
Wenn alle Wälder schliefen,
Er an zu graben hub,
Rastlos in Berges Tiefen
Nach einem Schatz er grub.

Die Engel Gottes sangen
Dieweil in stiller Nacht,
Wie rote Augen drangen
Metalle aus dem Schacht.

"Und wirst doch mein", und grimmer
Wühlt er und wühlt hinab!
Da stürzen Steine und Trümmer
Über den Narren herab.

Hohnlachen wild erschallte
Aus der verfallnen Gruft,
Der Engelsang verhallte
Wehmütig in der Luft.

El cerca-tresors
Quan tot el boscam dormia,
va començar a excavar
sens fre, pres d’una follia
pel tresor que era el seu far.

Canten els àngels, sorpresos
quan, en plena i negra nit,
amb els seus esguards encesos
els metalls han emergit.

“Ja et tinc!”, va cridar tot d’una,
gratava i gratava encar.
Fins que les pedres i runa
van ploure sobre l’avar.

Una rialla salvatge
i la volta es col·lapsà,
i el so d’àngels féu viatge
apagant-se cel enllà.


op. 45, núm. 2: Frühlingsfahrt
Es zogen zwei rüst’ge Gesellen
Zum erstenmal von Haus,
So jubelnd recht in die hellen,
Klingenden, singenden Wellen
Des vollen Frühlings hinaus.

Die strebten nach hohen Dingen,
Die wollten, trotz Lust und Schmerz,
Was Recht’s in der Welt vollbringen,
Und wenn sie vorüber gingen,
Da lachten Sinnen und Herz. –

Der erste, der fand ein Liebchen,
Die Schwieger kauft’ Hof und Haus;
Der wiegte gar bald ein Bübchen,
Und sah aus heimlichem Stübchen
Behaglich ins Feld hinaus.

Dem zweiten sangen und logen
Die tausend Stimmen im Grund,
Verlockend’ Sirenen, und zogen
Ihn in die buhlenden Wogen,
In der Wogen farbigen Schlund.

Und wie er auftaucht’ vom Schlunde,
Da war er müde und alt,
Sein Schifflein das lag im Grunde,
So still war’s rings in der Runde,
Und über dem Wasser weht’s kalt.

Es singen und klingen die Wellen
Des Frühlings wohl über mir;
Und seh’ ich so kecke Gesellen,
Die Tränen im Auge mir schwellen –
Ach, Gott, führ’ uns liebreich zu Dir.

Partença primerenca
Deixaren la casa enrera
dos fadrins per primer cop,
fendint l’ona riallera
van embarcar-se, valents,
al pic de la primavera.

Aspiraven a grans coses,
menystenint plaer i dolor,
a collir totes les roses;
reien de boca i de cor
com si ja no hi hagués noses.

El primer trobà una aimada,
sogra, la casa i l’hortet;
gomboldant, dolç, la mainada,
des del recambró al lluny
se n’hi anava la mirada.

El segon, per mil cadenes,
per mil veus va ser lligat,
pel turment de les sirenes
endut fins a un forat,
glatiren boges les venes.

En sortir de la clotada
era ja un vell exhaust,
jeia la barca avariada,
i no hi havia ningú.
El vent batia l’onada.

Damunt l’ona riallera
del bon temps navego jo,
i em puja certa plorera
quan reveig els dos fadrins.
Bon Déu, sigueu-me ribera!


op. 83, núm. 3: Der Einsiedler
Komm, Trost der Welt, du stille Nacht!
Wie steigst du von den Bergen sacht,
Die Lüfte alle schlafen,
Ein Schiffer nur noch, wandermüd’,
Singt übers Meer sein Abendlied
Zu Gottes Lob im Hafen.

Die Jahre wie die Wolken gehn
Und lassen mich hier einsam stehn,
Die Welt hat mich vergessen,
Da tratst du wunderbar zu mir,
Wenn ich beim Waldesrauschen hier
Gedankenvoll gesessen.

O Trost der Welt, du stille Nacht!
Der Tag hat mich so [müd’]1 gemacht,
Das weite Meer schon dunkelt,
Laß ausruhn mich von Lust und Not,
Bis daß das ew’ge Morgenrot
Den stillen Wald durchfunkelt.

L’ermità
Vine, consol del món, oh dolça nit!
Que lentament davalles les muntanyes!
Els vents s’han adormit,
només un mariner canta, somort,
pel mar escampa una cançó de tarda,
pregant Déu des del port.

Els anys, com nuvolades han passat
i m’han deixat aquí, dempeus, fins que
el món ja m’ha oblidat.
Quan has vingut, quin esbalaïment,
seient prop del bosc que cruix, em perdia
per dins del pensament.

Vine, consol del món, oh dolça nit!
El jorn m’ha fet una ànima cansada,
l’ample mar s’ha enfosquit,
deu-me repòs, prou joia i patiment,
abans que el bosc, davant l’eterna albada,
s’arbori, incandescent.


[@more@]



Quant a joseppujol

Josep Pujol i Coll, sóc nascut a Vilobí d’Onyar (La Selva) però gironí de professió.
Treballo com a professor d’Història de la Cultura a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). A més dels interessos musicals, en tinc molts d’altres, sobretot els literaris. He publicat quatre llibres de narracions (Cal·ligrafia, Tres tríptics, Fruita del temps i L’estratègia del cucut), una novel·la (Els tatuatges, premi Andròmina a València) i algun poema.
https://sites.google.com/site/joseppujolcoll/

Aquesta entrada ha esta publicada en Música, Traduccions de lieder. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.