esmunyit. O potser se’ns ha escapolit a tots, el regal de la til·la. L’olor que
escampen els tells florits plantats pels carrers, parcs i jardins de Girona ja
fa anys que ha comparegut amb puntualitat sempre abans del solstici. I gràcies
a l’efecte sedant que han anat aspergint els enormes encensers verd i plata
distribuïts, per exemple, al llarg de tota la Rambla, s’ha pogut contrarrestar
molta hormona desfermada amb les promeses de l’estiu. Deu ser així com, al
llarg de força anys, han anat esbatanant-s’hi generacions de jovent en flor
sense que ens hàgim de plànyer de gaire res. Sota la til·la ens hem enamorat
perquè al juny tot comença i ens hem acomiadat perquè al juny tot s’acaba, sota
la til·la els adéus i els descobriments van ressonant encara per mor de la
connexió animal entre la memòria de l’olfacte i la memòria afectiva.
sorpresa de l’olor ubiqua, dolçassa i elegant, per causa de la sequera els
til·lers han deixat anar una suor enganxifosa que ha cobert carrers i cotxes
aparcats d’un tel adhesiu bastant desagradable. Com que són dels arbres més
plantats a la ciutat, -fins al punt que els vivers municipals s’estan venent
les palmeres perquè no saben de què fer-ne-, ha faltat temps perquè més d’un
barri, des de Palau a Fontajau, amenaçadors, brandessin verbalment la destral
contra ells. El regidor de medi ambient, Ponç Feliu, ha fet de Guillem Tell
dels tells, defensant-ne la bondat probervial i posant en marxa un tractament
fitosanitari que en minimitzi els efectes nocius.
Anàvem tan malament de
til·la i els seus ressorts afectius, que ha calgut la visita de Proust a
restablir l’ordre perdut. L’Ajuntament de Girona, mitjançant el Centre Cultural
de la Mercè, dedica uns dies de juny a un gran escriptor de la literatura
universal. Després de Joyce i Sartre, enguany feliçment li ha tocat a Marcel
Proust. Dins l’“Univers Proust”, entre el 12 i el 16 de juny hi ha hagut
conferències, cinema, recitals, fins i tot berenars proustians, en els quals
han participat des del Museu del Cinema fins les biblioteques de la ciutat,
elaborant reculls bibliogràfics i recomanacions de lectura. El restaurant El
Celler de Can Roca va elaborar unes recercades magdalenes que calia prendre
seguint les sàvies instruccions del gastrònom Salvador Garcia-Arbós a mitges
amb l’escriptor Vicenç Pagès. Sucant-les amb la infusió de til·la, per sort,
almenys dins una tassa blanca vàrem retrobar el juny perdut.
[@more@]
