Tot es perd: ens
despersonalitzem, dissolem la nostra identitat dins el magma de la
globalització. Tan bé com estem, per exemple, a Vilobí, amb un sol autobús que
ens torna de Girona cada tarda, i ara volen desplegar una entitat pública de
transport que organitzarà uns enllaços amb la capital cada dos per tres. Qui
s’han pensat que som, nosaltres, un barri de l’extrarradi barceloní, o potser
un petit insecte atrapat a la teranyina de la metròpoli? Nosaltres, que ja al
capbreu del castell de 1338 s’hi testimonia la freqüència de parelles de bous a
gairebé cada casa: set segles d’automoció, i ara ens volen fer anar en autobús?
Algú a l’ombra pretén desprestigiar les nostres excuses per utilitzar el
vehicle privat, però no ho tindran tan fàcil com es pensen. Com que aquesta
xarxa de transports, amb un grapat de parades, trigarà almenys una hora en fer
la dotzena de quilòmetres que ens separen, podrem aferrar-nos a l’or que és el
nostre temps. Això salvaria la nostra identitat com a poble, part de la qual
està basada en l’ús, abús, gaudi i lluïment del cotxe privat, com en les
millors urbanitzacions nord-americanes. I si, a pesar de tot, resulta un
sistema eficient, encara muntarem silenciosament una nova vaga de tramvies, un
pacte tàcit de no fer servir aquest mitjà col·lectivitzador, urbanita i propi
de genteta sobrevinguda i amb esperit soviètic. No acabaran així com així amb
la nostra idiosincràsia. Ui, quan l’esperit de tot un poble es desperta.
[@more@]
Jo penso que hauriem de racionalitzar més l’ús del transport privat i considero que és trist que en ple segle XXI l’haguem d’agafar per tot, que no hi hagi una bona xarxa de transport públic per poder moure’ns per tot arreu. Per exemple, si anem a Barcelona a teatre, ho hem de fer amb cotxe perquè a les 9:20 h surt el darrer tren. Com pot ser això? Més gent l’agafaria si pogués fer-ho fins les 12 de la nit, no dic més tard, però aquesta hora ja estaria bé. I com això molts altres exemples.