Sociolíngüística en acció

Al mercat de la Devesa, a més de les cebes de Figueres i embotits d’Extremadura, s’hi poden adquirir bones lliçons d’interculturalitat. És potser més ravaler i menys exquisit que el mercat cobert de la plaça del Lleó, que encara disposa a l’exterior de pageses d’un sol cistell, però per contra els marxants que tenen parada sota els plàtans ofereixen, a fe de l’afluència de públic, una bona relació qualitat-preu. Els dimarts i encara més els dissabtes és una babèlia que exalta les virtuts aglutinadores del petit comerç. Aquí, avui, malgrat els megacentres comercials, malgrat les rebaixes, ningú no diria que els mercats tradicionals estan en crisi. Hi ha gitanes que criden i riuen i et diuen rei o guapa, mentides que sempre animen per molt republicà o lletja que hom es senti. M’acosto a una de les parades més concorregudes per comprar clementines. D’entre els que despatxen hi ha un marrec d’encara no catorze anys que atén en àrab unes clientes amb gel·labes i mocadors de cap, però quan li demano el preu de les mandarines me’l diu en bon català de Girona. En canvi, quan des de l’altra banda de la parada se li adrecen en un castellà acatalanadíssim el vailet, respectuós amb el client, respon amb el castellà que espera el seu interlocutor. Davant d’un parlant trilingüe, uns altres que deserten de la seva primera llengua; contra una escolarització integradora, uns catalanoparlants acomplexats i deseducadors.