Els holandesos sí que ens entenen

Tenim un amic holandès amb qui ja ens esglaiem conjuntament si escoltem els discursos incendiaris de la Cope. La seva indignació em va reportar certes dosis de culpabilitat per haver-lo tornat potser massa catalanofílic. Potser ell hauria preferit seguir amb els tòpics que li apareixien als llibres d’aprenentatge d’espanyol i li reforçaven els seus professors, delerosos de minimitzar la diversitat lingüística i cultural dins el nostre estat. Ara ja li és massa tard, ja el tenim immers dins el nostre laberint.
A canvi, les amistats holandeses ens han inoculat certa holandofília que han permès aprofundir en les afinitats entre Catalunya i Holanda més enllà de les relacions futbolístiques i els estereotips compartits: a ells també els penja la llufa d’industriosos i estalviadors i, així com som els més nòrdics del sud, ells vénen a ser els més llatins del nord. Al segle XVII, encara units políticament, mentre a Flandes es ponia el sol, nosaltres ens el vam trobar ben de cara, un cara al sol que ens va deixar més aviat recremats. Al XVIII van mirar de donar-nos un cop de mà durant la Guerra de Successió, però la veritable ajuda va arribar unes centúries més tard, amb les divises i el descordament moral que varen portar amb el turisme. Ells ens envegen el nostre clima, nosaltres la solvència que dóna a una llengua tenir un estat al dessota. Els vint milions de parlants neerlandesos ens doblen, però ens superen molt més en tranquil·litat lingüística. Malgrat ser una llengua relativament minoritària (i això els fa políglotes i alhora sensibles envers casos com el del català), poden afrontar amb optimisme la seva supervivència davant els alts índexs d’immigració del país; o poden resoldre amb èxit certs intents de secessionisme lingüístic, com el flamenc de Bèlgica, ara clarament integrat dins el neerlandès des de la “Nederlandse Taalunie” (Unió Lingüística Neerlandesa) signada el 1980 entre els Països Baixos i Bèlgica. Ells sí que no tenen problemes en les seves seleccions esportives ni a l’hora de presentar-se al festival d’Eurovisió. El nostre amic, eurofan, col·leccionista i eminència sobre aquest esdeveniment, podrà votar-hi la seva compatriota Maria van der Wal, com a representant d’Andorra. Envoltada de muntanyes, aquesta noia dels Països tan Baixos pot desmuntar els tradicionals sistemes d’aliances entre països. Potser Maria van der Wal farà el cim allà on J.M. Serrat no hi va poder clavar el piulet.[@more@]

Tweet